La Serp Estricadora
Corria l’any 1992, i a Olesa hi havia un grup de joves de l’UEC amb inquietuds i ganes de fer coses. Com a regidor de Cultura, Antonio Fontanet, que parlava amb tota la gent i que es movia en l’ambient cultural, ja tenia dos bons components, i el tercer? podríeu fer una bèstia de foc?; sí, però quina bèstia? Millor buscaven a les llegendes locals, n’hi havia una que encaixava.
A l’Olesa tèxtil, els treballadors baixaven a la fàbrica als seus torns, tot caminant, les dones en grups, que era més segur, entre elles el grup de les estricadores, que pel seu treball d’estirar les troques tingudes o adobades, tenien una força considerable. Cert dia va arribar tothom al seu torn, excepte les estricadores. Van passar gairebé dues hores i no apareixien, i al final van aparèixer; es van adonar que arribaven tardíssim, i van explicar que estaven baixant i s’havien trobat una gran serp, que segur venia del riu i els havia impedit el pas pel que van haver de sortir corrents en totes les direccions, fins que van poder recompondre i presentar-se a la feina.
La notícia va tenir un gran enrenou, i ja se sap, quan de boca a boca des del riu, va arribar a la part alta del poble, ja havien multiplicat per deu, la mida, les dents, si escopia verí o no, etcètera, etcètera. El que mai va quedar clar va ser on van passar aquestes dues hores les estricadores. Ja estava gairebé tot, hi havia portadors, la regidoria subvencionava els materials, i la llegenda -la bèstia-; només ens faltava algú que fes la construcció i “sense cobrar”, i aquí es va contactar amb el Gabi, un olesà al 50%, que va acceptar, amb la condició que se l’ajudaria a les feines respectives.
El primer a decidir va ser si era gran i s’arrossegava per terra, però perquè impactés hauria de tenir uns 40 metres; i encara que fos desmuntable crearia seriosos problemes de transport. Al final es va decidir que fos aèria, amb 3 portadors i que tingués ales i amb 7 metres ja n’hi havia prou. La construcció es va fer a Vacarisses, que es disposava de taller. Van ser uns dos anys de dies i hores de feina, encara que també hi va haver estones molt divertides. Quan ja estava gairebé acabada, ja es tenia data d’estrena, però com naixeria?, no se la podia presentar de sota un drap. I va aparèixer un ou, ben col·locat entre canyissars del riu, que ella va anar trencant i sortint a les places i carrers d’Olesa i allí va començar el seu camí per tota Catalunya.
Els joves van créixer, i encara que havien après a reparar la serp, van arribar noves generacions i la decisió va ser dràstica per a ella, se’l va fer “morir dignament” al 2002, acabant penjada per passadissos i locals diversos.
Però aquest any ha ressuscitat, al concurs del cartell de Festa Major, havia de figurar La Serp Estricadora, animava tornar a veure la serp totalment reconeixible als cartells. Es diu que ara està per una escola, però fins quan? Un bon dia desapareixerà, i després tot seran exclamacions. Algú s’imagina que a Berga, Barcelona, qualsevol població que tingui imatgeria, es deixi morir dignament una bèstia, perquè se n’ha construït una de nova. L’Estricadora és patrimoni d’Olesa de Montserrat, i potser s’hauria de cuidar-se, o almenys preservar fins que sen faci càrrec gent més sensible, a la nostra història.
El Drac Oliver
La història va començar l’any 2000, han passat 25 anys. En aquesta època l’UEC es trobava al carrer Sant Josep Oriol. Entre les activitats d’aquesta entitat hi havia la del “Bestiari de Foc” portat per joves entusiastes que tenien a la Serp Estricadora (1995-2002) construïda per Gabi Dolz, com a Bestiari d’Olesa. Al ser construïda de cartó-pedra es va mullar i va quedar inservible; avui està en el vestíbul de l’Escola Puigventós de la nostra vila. Era necessari construir-ne un altra i així va començar la història del Drac Oliver. La Serp Estricadora estava feta de cartró pedra amb un concepte molt especial i que va portar el nom d’Olesa per a molts pobles i ciutats. Degut a això el cap de colla, en David Valls, va contactar amb en Cristòbal Pareja per a la construcció d’una nova bestia per Olesa i l’UEC.
En les hores que podia, degut a que tenia altre feina, Cristòbal Pareja va buscar i va trobar un àlbum de les besties més característiques i emblemàtiques de l’època, mamut, cuca, garsa, etcètera. Al no poder competir en qualitat, degut a que moltes d’aquestes besties eren de tallers professionals, amb als pressupostos molt alts, i amb l’ajut de l’Ajuntament i de l’UEC i la resta d’aportacions personals, es va decidir fer-la i fer-la gran, molt gran, orgànica, desmuntable i espectacular, molt espectacular.
Es va fer una petita maqueta de fil-ferro per ensenyar-la a l’entitat. Tenia alguns punts de pirotècnia i es va fer rotar mig cos amb un eix de 45º, per accedir als punts de foc que eren molt alts, el cap i el coll feien de contrapès per equilibrar, es va fer un trípode piramidal amb rodes molt estable i sòlit i la part superior un triangle format per el cap i les dos ales, quedant el centre de gravetat, baix i estable.
El Drac Oliver va tenir forma a la sala del nou UEC, durant molts caps de setmana, ajudat tot pel grup de l’antiga Serp Estricadora. Van ser dos anys de treball. En una estructura de tubs de metall, porex, espuma i fibra de vidre, materials i professionalitat, aportada per Cristòbal Pareja, els germans Joan Pere i Antonio Herrerias, i l’UEC.
L’any 2002 es va acabar aquest laboriós treball. Una de les bèsties més grans de Catalunya que passeja el nom d’Olesa per a tot arreu. Amb els anys minvaren les sortides, degut a que la gent es va fer gran i l’any 2010 va quedar guardada al magatzem de l’UEC.
Quatre anys més tard, al 2014, un grup de joves, entre ells, en Cristòbal Pareja Jané, fill del constructor, van ser ensenyats per portar la bestia. Afortunadament, fins el dia d’avui, després de més de deu anys, ho continuen fent i portant el nom d’Olesa per tot Catalunya.
Gràcies a tots els que ho han fet possible durant aquests 25 anys. També a l’expresident de l’UEC, Jaumé Jané, al president actual, Felip Carreras, a la secretaria, Montse Jané, a la Colla de Joves, així com a la colla actual.. I a Cristòbal Pareja, dissenyador i constructor del Drac i Cap de foc (2002-2010) i Cap de colla (2014-2017).
Elies
