En plena onada de grip, l’Institut Català de la Salut (ICS) va establir un protocol clar per garantir una atenció ràpida als pacients amb simptomatologia respiratòria. L’objectiu principal era evitar la saturació de les urgències de l’Hospital de Martorell i assegurar que els pacients rebessin el tractament necessari el mateix dia. Tot i aquestes directrius, el CAP d’Olesa de Montserrat, gestionat per Mútua de Terrassa, no es va adherir a aquest pla d’actuació, creant una fragmentació en la resposta sanitària del territori.
La situació posa en evidència un problema estructural que fa temps que es repeteix. Olesa de Montserrat forma part de la Regió Sanitària Metropolitana Sud, on l’hospital de referència és el de Martorell. Malgrat això, el CAP d’Olesa es troba sota la gestió de Mútua de Terrassa, una entitat independent de l’ICS que segueix els seus propis criteris d’actuació, al marge dels protocols de coordinació establerts per la seva regió sanitària.
Durant l’onada de grip, mentre que els CAPs del Baix Llobregat Nord van garantir una atenció immediata als pacients amb patologies respiratòries, subministrant tractaments com nebulitzacions i teràpies d’oxigen per alleugerir la pressió hospitalària, el CAP d’Olesa no va seguir aquest model. La direcció del centre no va implementar les directrius del ICS, generant un problema greu d’atenció sanitària per als pacients de la zona.
Aquesta situació té implicacions econòmiques. Mútua de Terrassa prioritza que l’atenció es faci dins la seva pròpia xarxa, evitant derivacions a l’Hospital de Martorell i reduint les despeses en serveis externs com ambulàncies. Això suposa un estalvi per a Mútua de Terrassa, però un perjudici per als pacients, que poden veure’s obligats a desplaçar-se pel seu compte o rebre una atenció insuficient.
És evident que aquest model de gestió genera desigualtats en l’accés a la salut pública i dificulta la coordinació entre centres sanitaris. Si tots els CAPs del Baix Llobregat són gestionats per l’ICS, per què el d’Olesa continua sota Mútua de Terrassa? La manca de coherència en la gestió sanitària dificulta la resposta davant crisis com l’onada de grip i afecta directament la qualitat del servei.
Aquest cas hauria de servir per reflexionar sobre la necessitat de garantir una gestió més homogènia i coordinada de l’atenció primària al territori. No es tracta només d’una qüestió administrativa, sinó d’una decisió que impacta directament en la salut de les persones. Potser ha arribat el moment que tots ens fem un mea culpa i exigim una sanitat pública millor organitzada, equitativa i sense privilegis per a uns pocs en detriment del benestar col·lectiu.
Des de CGT Sanitat Baix Llobregat expressem el nostre suport a les administratives i a totes les professionals sanitàries que han patit amenaces, sovint per part d’una població que no acaba de comprendre com funciona realment el sistema sanitari públic. És important recordar que la seva feina està integrada en equips multidisciplinaris, on un administratiu col·labora amb metgesses, infermeres i la Unitat d’Atenció al Ciutadà (UAC), i sempre poden consultar-los quan és necessari.
El pla d’actuació durant l’onada de grip depèn directament de la direcció del centre, que és la responsable d’establir les directrius per fer front a l’increment habitual de pacients en aquestes situacions.
Per tot això, considerem que és la direcció qui ha d’assumir la responsabilitat d’explicar com es va estructurar la gestió durant aquest període i quines instruccions es van donar a les treballadores, ja que aquestes decisions podrien haver contribuït a una deficient atenció sanitària.
CGT Sanitat Baix Llobregat
