Sabíeu que…?
… l’any 1907, quan feia de Verge Maria, l’actriu barcelonesa Gertrudis Sanllehí, no es va presentar a l’hora habitual i després d’esperar-la fins el límit de temps, varen decidir que faria el paper la mare de Joaquim Valldeperas, que interpretava el paper de Jesús. Finalment, però, va aparèixer l’actriu. Per un moment, mare i fill a la vida real, van estar a punt de ser mare i fill a La Passió.
Aquesta situació però, si s’ha donat molts anys entre Jesús (Joan Boada) i la seva mare, (Paquita Cantó) i entre Jesús (Pere Quer) i la seva mare (Maria Teresa Aiguadé). No deixa de ser curiós que el pare condemni el fill, com en els casos de Jordi Povill (Pilat) i Joan Povill (Jesús) o de Josep Quer (Pilat) i Pere Quer (Jesús). I també el cas de que siguin dos germans els papers de Jesús (Àngel Checa) i Maria (Carmina Checa).
… a finals del segle XIX, els espectadors del Teatre Principal, portaven el menjar i el càntir de casa, gairebé ningú anava a la fonda, i durant els entreactes era curiós veure una munió de càntirs alçats a la platea per remullar la gola.
… que en els anys 30, l‘apuntador era Ignasi Vilà i també era ajudant de direcció del director Joan Povill. Al ser l’apuntador se sabia tots els papers de memòria, i quan faltava algun actor l’Ignasi no tenia cap problema per substituir-lo, com per exemple fer el paper de Centurió.
… que l’any 1934 al Teatre Olesa hi va haver un incendi en el teló de fons del quadre de la Crucifixió; els lladres eren Felip Sol i Daniel Quer, que en ser joves van saltar amb una agilitat increïble. Jesús, en Joaquim Valldeperas, (Maions), que ja tenia més anys, es va quedar a dalt de la creu, per prudència o per l’edat, no ho sabem. L’incendi per sort, es va apagar ràpidament.
… als anys 40, les convocatòries a les assemblees de La Passió, o qualsevol comunicat de l’entitat, es feien mitjançant un pregó al carrer. En aquests anys el pregoner era el popular Felicià Boada (El Nunci).
… en aquests anys el pont de riu Llobregat havia d’estar vigilat per tal de que els visitants, espectadors de La Passió, no s’equivoquessin i es dirigissin a la carretera de Can Sedó.
… les dades més antigues de la participació de la burreta de La Passió les hem trobat en una foto de l’any 1944 de La Passió del Teatre Olesa. La burreta en aquesta ocasió la portava Felip Sol. En aquella època d’abans de la Guerra Civil (1936), la burreta no sortia a l’Entrada de Jerusalem. “Jesús anava a peu”.
… l’any 1945, el 27 de febrer, es suspengué la representació de La Passió a causa de les fortes pluges del últims dies que van malmetre les vies del tren i les carreteres d’accés a Olesa.
… el 1955 va ser el primer any en que els olesans assistiren amb entrades donades a col·laboradors i va coincidir amb la de “Gales de Premsa” que es feia a la nit.
… l’any 1959 la Companyia General de Ferrocarrils Catalans va vendre a La Passió d’Olesa 800 travesses de fusta usades, de la via per alimentar la caldera del Gran Teatre i així tenir calefacció al local. Els cost total va ser de 9.600 pessetes. L’encarregat del control de la caldera de llenya per a la calefacció era Amadeo Bayona.
… en els anys 60, Eugeni Cervelló va ser el dissenyador de les entrades per a les representacions. Gran aficionat al dibuix i a la pintura i col·laborador de La Passió en diverses tasques. Va ser professor de dibuix de l’Escola d’Arts i Oficis i va morir a Olesa el 12 de novembre de 1978 a l’edat de 56 anys.
… l’any 1963 es va canviar el voltatge de la instal·lació del Gran Teatre: va passar de 220 volts a 380. I l’any 1964 la calefacció va passar de llenya a fuel.
… l’any 1966 l’entitat tenia 516 col·laboradors, 372 homes i nens i 144 dones i nenes; nens menors de deu anys, 46 i persones més grans de 70 anys, 9.
… la primera nena que va actuar al “Quadre de les coques” va ser Eulàlia Matas l’any 1977, fent el paper de Jonas.
Tret del llibre “La Passió d’Olesa Pas a Pas – 1850-2010”, d’Alfons Bayona i Elies Valldeperas.
