Amb aquest nom es coneix una casa situada al carrer de la República Argentina número 3, entre els carrers de Salvador Casas i de Lluís Puigjaner, i a tocar de l’Ajuntament.
Es tracta d’un edifici residencial, d’estil neoclàssic i romàntic, projectat per l’arquitecte Josep Ros i Ros, que es va construir entre els anys 1923 i 1924 per ser l’habitatge habitual del seu propietari, l’industrial olesà Salvador Ubach Badiellas.
S’estructura amb planta i dos pisos i un terrat tancat amb una balustrada, des d’on emergeix una torre mirador coberta a quatre aigües amb ceràmica vidriada. La façana, dins un estil eclèctic d’inspiració barroca, s’ordena de forma simètrica amb una àmplia balconada al pis principal sostinguda per mènsules de tipus clàssic. A sota, la porta d’entrada és flanquejada per dues columnes llises amb un capitell de tipus corinti i s’hi poden veure les lletres S i U que corresponen a les inicials del propietari. Dels interiors destaquen els treballs de guix en els sostres i algunes pintures decoratives en sostres i parets que es conserven en bon estat en cadascuna de les plantes. S’ha de destacar el treball curós dels estucs realitzat per l’escultor olesà Alfons Gumfaus.
Les diverses reformes fetes posteriorment a la seva construcció han desvirtuat l’estructura original de l’habitatge, que consistia en un edifici de pati interior cobert i central que travessava totes les plantes pis, en el qual es disposaven les habitacions perimetralment. La posterior divisió horitzontal en diferents propietaris ha fet que des de la planta baixa no es pugui accedir a les plantes pis restants, tal com era possible en un principi.
El dia 20 de juliol del 1936, dos dies després del començament de la Guerra Civil Espanyola, el sindicat CNT-FAI, en nom del Comitè Local de Milícies Antifeixistes, va confiscar diferents propietats de persones considerades feixistes per instal·lar-hi els seus centres de treball. Un dels primers edificis confiscats va ser aquesta torre, perquè era un lloc de gran simbolisme per part del moviment obrer al poble ja que era on es reunia la patronal.
El seu propietari l’any 1936 era Ignasi Ubach Casanovas que va ser considerat desaparegut i facciós, ja que, conscient que la seva vida corria perill, va decidir amagar-se en el moment que s’inicià la revolució. El fet d’amagar-se va ser considerat per part del Comitè un acte contra la legalitat i a favor dels feixistes, motiu suficient perquè les seves propietats fossin expropiades. Fou localitzat i empresonat a la Presó Model de Barcelona, on hi va estar des del 26 d’octubre de 1936 fins al 6 d’agost de 1937.
L’edifici va ser el principal centre d’operacions de l’Organització Anarquista Ibèrica i de les Joventuts Llibertàries. Per aquesta raó es va instal·lar, al seu espaiós terrat, una metralladora (una Degtiariov o DP-27 soviètica, amb safata circular superior amb capacitat per a 47 cartutxos del calibre 7,62 x 54R, amb un abast de 800 metres), i des d’on es podia controlar la major part de la vila.
El nom de la casa s’origina en la reducció del nom personal Salvador i en el malnom individual bruixa: Salvador Ubach era originari de Ca la Bruixa. Desconeixem, però, on era localitzada aquesta casa, així com el significat d’aquest malnom.
Pel que fa a Salvador Ubach (1864-1927), a banda de ser un important empresari, va ser president, entre els anys 1912 i 1922, del Círcol Cultural i Recreatiu (una de les societats olesanes més important de principis del segle XX, que tenia la seva seu en un edifici que se situava a l’actual plaça de la Sardana). També va ser regidor de l’Ajuntament entre el 2 d’octubre de 1923 i el 27 de juny de 1927.
I pel que fa a Ignasi Ubach, també va ser regidor de l’Ajuntament d’Olesa pel partit Defensa Catalana (candidatura conjunta dels sectors de la dreta olesana) en dos períodes: de l’1 de febrer al 3 d’octubre de 1934, i del 3 de maig de 1935 al 8 de gener de 1936. També va ser el primer Alcalde-Gestor de la vila després de la Guerra Civil: del 26 de gener de 1939 al 27 de setembre de 1940. S’ha de dir però que, tant l’alcalde Ignaci Unach com el seu substitut, a finals de 1940, Guillem Almirall, no van participar en cap denúncia contra persones considerades responsables dels fets violents i revolucionaris. Si que va ajudar aquelles persones del poble a les quals els caps de Falange volien prendre les propietats per raó del seu passat d’esquerres, catalanista o sindical. També va firmar diferents avals per socórrer tota aquella gent que considerava innocent o menys responsable.
Amb el nom de Vador Bruixa també era coneguda la fàbrica tèxtil, propietat de Salvador Ubach Badiellas, que estava situada entre els actuals carrers dels Ferrocarrils Catalans i Francesc Macià, actualment desapareguda.
Aquesta indústria, creada l’any 1914, conjuntament amb altres tres que s’havien instal·lat al seu costat entre els anys 1923 i 1924, es van fusionar en una de sola l’any 1928, passant a dir-se Textil Olesana, S.A., però tothom la coneixia com a Cal Vador Bruixa. Finalment, el 31 d’octubre de 1962, va tancar portes i les naus van ser utilitzades per una empresa de subministrament de material d’obra que era coneguda com a Cal Paloma. Actualment, aquesta empresa encara es troba en funcionament però ubicada al polígon industrial de Can Vinyals i amb el nom de Suconspa, S.A.
Antoni Pérez Solsona
Cronista de la vila
NdelaR: els documents publicats són de la col·lecció particular de l’autor de l’escrit i la fotografia es de l’Arxiu Fotogràfic Municipal.
Fe d’errates: A l’edició de febrer, a l’article “Història de l’Hotel Gori”, deia que “els germans Casals varen vendre l’hotel i el parc per 750.000 pessetes i una pensió vitalícia de 25.000 pessetes al mes”, però en realitat era de 25.000 pessetes l’any. Gràcies.
