A l’illa de l’Eixample compresa pels carrers de la República Argentina, Ferrocarrils Catalans, Colom i Metge Carreras hi ha un edifici de principis dels anys trenta del segle XX, que s’ha modificat al llarg dels anys i acull avui l’Escola Mare de Déu de Montserrat.
Fins que no es va construir aquest edifici, les classes s’impartien, d’ençà de l’any 1844, a l’edifici on hi havia la Casa de la Vila, a la plaça Nova (a la planta superior de l’actual Rectoria de la parròquia). I, més antigament, les escoles públiques eren instal·lades a una de les dependències de l’antiga Rectoria de la parròquia que s’anomenava l’Estudi.
L’any 1915 es va esfondrar part de la teulada de l’edifici del Comú de la Vila, cosa que va suposar treure les classes de l’escola fora d’aquest edifici. Aquest fet també va permetre que es realitzes el desdoblament de les nenes, els nens i els pàrvuls. Aquests últims van ser col·locats a l’actual edifici número 7 de la plaça de les Fonts. Les nenes van ser emplaçades a una casa del carrer de la Riera i els nens van anar a l’actual edifici número 36 de la plaça de Catalunya on, per cert, encara es conserven les vidrieres originals de l’entrada.
L’any 1925 l’Ajuntament es va plantejar la necessitat d’establir un Grup Escolar de nens i nenes ja que les cases on estaven ubicats no comptaven amb les condicions adequades per fer classes. Dels dos projectes presentats l’any 1927, es va triar el de l’arquitecte Jeroni Martorell i Terrats.
«Adjudicación definitiva de la subasta para la construcción del Grupo Escolar, que constara de dos Escuelas graduadas con cuatro secciones cada una, para niños y niñas con arreglo al proyecto formado por el Arquitecto Gerónimo Martorell, a José de Blas Rovira, por la cantidad de 216.970’18 Pts.; y adjudicación al mismo de las obras de construcción de un Matadero Municipal, por 97.857’33 Pts.» (Actas, 26.03.1928).
Els terrenys per edificar foren adquirits gràcies a l’aportació testamentària del metge Francesc Carrera Lamich.
«Haber visto con la mayor simpatía y agradecimiento el donativo o legado testamentario hecho por el Doctor Don Francisco Carrera Lamic de 15.000 pesetas nominales para la construcción de Escuelas en esta villa y además unos libros, demostrando su gran amor a la población y a la Enseñanza, y en reconocimiento y para testimonio a las generaciones venideras, que se dé el nombre de Doctor Carrera Lamic a la calle D del Ensanche y que una vez construidas las escuelas en proyecto se ponga una lápida a una de las salas que perpetúen tal donativo» (Actas, 25.09.1925).
L’any 1928 van començar les obres i es van acabar el 1930. La inauguració va tenir lloc el 25 de gener de l’any 1931.
«Se acuerda la inauguración del Grupo Escolar el dia 25 de los corrientes» (Actes, 12.01.1931).
La superfície edificada fou de 825 m², amb un pati de 4.000 m². Es tracta d’un edifici de planta rectangular, organitzat de forma simètrica en tres cossos sent els laterals més baixos que el central. Cada cos a la planta baixa té una porta d’accés emmarcada coronada per una llinda ornamental amb un escut. Destaquen les finestres amb arcs amb formes arrodonides. Damunt la porta del cos central, hi ha un finestral lobulat neogòtic i al pis superior sis finestrals amb arc de mig punt. És notòria la cornisa amb mènsules de maó ceràmic del cos central mentre que als cossos laterals la cornisa és més senzilla i serveix de punt d’arrencada del recreixement del que van ser objecte. Les cobertes són inclinades de teula ceràmica. A la part posterior hi ha tres cossos adossats més baixos que els cossos principals. A l’interior destaquen els vestíbuls de les escales amb grans columnes de pedra polida on hi ha les escales de comunicació entre plantes. També el soterrani on hi ha el pas d’instal·lacions. En general, l’interior ha estat molt reformat.
Entre finals de 1937 i principis de 1938 s’estableix a Olesa el Camp d’Instrucció número 10 del Centre de Reclutament i Instrucció Militar número 15, conegut com a CRIM, i ocupa l’edifici i el pati de les Escoles Nacionals. Els nens i els pupitres són traslladats al desaparegut edifici del Círcol que estava situat a l’actual plaça de la Sardana, i al pati de butaques del Teatre del Salistes, on hi continuen fent les classes. A finals de l’any 1939 es reprenen les classes a l’edifici de les Escoles Nacionals.
Durant els anys 1995 i 1996 es van dur a terme les obres de remodelació de l’edifici, les quals li van donar la fisonomia que té actualment.
Antoni Pérez Solsona, cronista de la vila
