“No son horas de reírse, no son horas de llorar…” cantava Andrés Calamaro. I què s’ha de fer? Els propietaris i treballadors/es del sector de la restauració no veuen un panorama molt clar. A finals d’octubre la situació, no només la d’ells, no pinta gaire encoratjadora. Olesa no és una excepció, per això hem volgut parlar amb alguns dels afectats del sector, com la Mercedes (Cafè del Teatre), Cristina (Kla Cris) i Cebrià (Bar Petit del Mercat Municipal).
Mercedes planteja: “Creo que se están equivocando, si nosotros cerramos se resiente la actividad del comercio en general y eso supone un golpe muy grande ya que aún no nos habíamos recuperado del anterior confinamiento. Nuestro desconcierto es aún mayor ya que no está clara la situación que nos espera. Aún estamos a la espera de una subvención para la que tenemos que presentar mucho papeleo y burocracia, total para que nuestra documentación esté preparada, igual ya no quede dinero. Hemos tomado todas las medidas de prevención y de aforo y este precio tan alto que estamos pagando parece que no está sirviendo para nada. Necesitamos que el Ayuntamiento de Olesa vea esta preocupación del sector y que nos ayuden, hay muchos municipios que ya han dado ayudas, aún sin que los establecimientos afectados la hayan pedido. Es una situación desesperante”.
Per la seva part, Cristina diu “DUR: aquesta és la paraula que definiria la nostre situació. De cop i volta tot el que has treballat durant uns anys tremola i no depèn de nosaltres el poder solucionar-ho. IMPOTÈNCIA de no poder fer res i haver d’acceptar unes decisions que poden fer que tota la feina feta amb molt d’esforç i constància quedin en un no res. DESÀNIM per no saber que passarà demà o passat demà. RABIA per haver-nos esforçat amb totes les mesures necessàries dins dels nostres negocis des del primer dia, per evitar contagis, i rebre de nou la ordre de tancar amb un termini tant curt.
Però tot i amb això continuarem lluitant per tirar endavant; ens ho devem a nosaltres mateixos i a tots aquells que han confiat en nosaltres i aquests dies ens animen i recolzen més que mai.
Per vosaltres, per nosaltres, per tots els negocis afectats: continuarem lluitant!”
Per últim, en Cebrià va comentar: “El món de la restauració som el cap de turc de la mala gestió. Després de tants mesos encara ara no saben diferenciar el món de l’oci nocturn i grans locals d’esdeveniments socials, amb els petits negocis de restauració que vivim com podem com la resta de petits negocis familiars. Aquest segon confinament serà la fi de molts petits autònoms arrossegant-los a una ruïna professional i personal difícil de gestionar ja que, no només s’hauran de fer càrrec dels deutes, sinó que tindran que buscar una nova manera de generar riquesa, que degut a la situació, serà realment complicat. Els que ens sortirem, això espero, ja tremolem per gener/febrer quan arribi el tercer confinament, potser ja no podrem aguantar”.
