El diumenge 3 de novembre ha fet dos anys que ens vas deixar i vas marxar rumb a un lloc que per tots nosaltres és desconegut, però que potser és millor que el que ens toca viure. Dos anys que et trobem a faltar en cada moment, en cada mot o paraula, en cada acció o record, però segueixes present dins de nosaltres, perquè de manera inconscient sentim la teva presència i el teu ajut quan te´l demanem. Dos anys que han passat com un sospir, a la velocitat de com quan estàs en un riu i vols agafar l’aigua que baixa pel mateix: l’agafes i s’escapa de les mans, entre els teus dits, en segons… Dos anys on hem patit un altre cop dur com ha estat la pèrdua del tiet Jaume, que el pròxim 16 de novembre farà un any que va pujar a fer-te companyia al tros de cel que teniu les persones bones i bondadoses com vosaltres. Dos anys on encara passejant pel carrer, algú et recorda i m’explica històries que a dia d’avui encara desconeixia i que et fan més gran, si encara és possible, del que et recordava: vivies pels demés, fent el bé, ajudant-los en el que podies, regalant-los els fruits del teu hort que fins dies abans de caure greument malalt, encara cuidaves, regaves i collies. Dos anys en què a poc a poc la tristor i el cor esquinçat, s’han transformat en una certa alegria per haver compartit tants anys al teu costat, en certa esperança de que des de dalt ens estàs ajudant a tirar endavant.
Perquè el que sí que és cert, és que la vida és un camí ple de proves, obstacles i entrebancs, que anem superant a base de treball, força i sacrifici. Aquest és el teu veritable miracle, la teva herència eterna: el fer-nos forts en la teva absència i que la teva força es transformi en el nostre motor dia darrere dia. Dos anys que no t’oblidem, perquè com sempre s’ha dit “ningú mor fins que s´oblida” i això és el que fem els que som part d’aquesta família de sis i que ara només formem la teva dona Teresa, la teva jove Enrica i el teu fill Jaume. Dos anys papa, dos anys i seguim endavant fent-nos costat, cuidant de la mare i sabent que des del cel tenim d’un àngel com tu, acompanyat del tiet Jaume i de la meva sogra Mercè que malauradament el juliol del 2015 també va deixar-nos i que també trobem molt a faltar. Dos anys escrivint-te puntualment al Facebook cada divendres, dos anys pensant que tornarem a estar junts en algun dia, que com tu voldries, jo també espero que sigui llunyà. T’hem estimat, t’estimem i t’estimarem sempre, no ens oblidem ni un segon de tu…
Jaume Mañà i Casals
