Una proposta creativa i original que treu el cap per la finestra d’una comèdia romàntica tòpica.
Amb un flash a l’estil de “Men in Black” s’esborren personatges i marques icòniques del record. Així comença el camí pel Jack Malik, un cantant sense sort ni èxit que protagonitzarà la típica història d’amor, la qual, seguint l’esquema del viatge de l’heroi -definit per Campbell-, es trobarà amb moments de crisi i auto descobriment que el portaran a assolir la felicitat al mateix lloc però sent un home nou. Fins aquí la pel·lícula sembla no oferir res més que l’argument més cotitzat per Hollywood, però, gràcies a una proposta original, la pel·lícula es descobreix com una crida a la cultura, la música i la humanitat. Una crítica per un món només preocupat pel cortoplacisme i que entén el passat com antiquat, conceptes més provinents de la publicitat que de la filosofia.
Igual que a la pel·lícula encarregada d’obrir Cannes “Los muertos no mueren”, les causes de l’apagada elèctrica, que produeix la boira històrica a Yesterday, són les erupcions solars. Hollywood torna a carregar -furtivament- contra l’emergència climàtica davant la incredulitat política del seu país.
Ed Sheeran a la dreta, a l’esquerra Lily James i Himesh Patel
Les interpretacions d’Himesh Patel i Lily James sustenten perfectament el filme, on també sobresurt la interpretació d’Ed Sheeran fent d’ell mateix, demostrant el talent que el caracteritza i reduint així la critica cap a l’actualitat. Potser, l’anècdota més destacable del cast d’actors, ha sigut la protagonitzada per l’actriu de el internado, Ana de Armas, la qual, malgrat haver gravat la pel·lícula amb un paper rellevant i sortir als tràilers oficials va ser descartada al final cut, ja que els guionistes van considerar que la seva trama complicava l’affair entre Jack i Ellie. No serà fins a l’estrena de la nova pel·lícula de Bond (Bond 25) on puguem veure-la, aquest cop interpretant a la nova noia Bond.
El llegat dels Beatles
En llegir el títol – no escollit a l’atzar entre tota la immensa discografia- ja podem intuir que la pel·lícula ens parla de la importància de l’ahir, de no oblidar qui som o d’on venim. Així doncs, durant tota la història, cada missatge, pensament o accions dels personatges es donen suport amb el patrimoni que ens ha deixat la mítica banda.
De manera inevitable, cau suaument en la nostàlgia de la Golden age mentre construeix el missatge final al voltant de la dita de Cícero: “No saber que ha succeït abans de nosaltres és com ser incessantment nens”.
Com també el pare Mackenzie o Eleanor Rigby, Jack Malik caminarà aïllat a un món creat per eterns consumidors; infants amb totes les seves necessitats creades i cobertes per la publicitat. L’únic deu són els diners, que a tall de calze, se li oferirà a la clàssica mansió de la jet set Hollywoodenca.
Cal subratllar que a la pel·lícula no només s’obliden dels quatre de Liverpool, sinó que encapçalen una llarga llista que inclou Oasis, Harry Potter, el tabac o la Coca-Cola. Encara que la utilització del grup com a element central reforça el missatge; potser perquè la música és el sector artístic que més ha patit la pèrdua d’identitat i credibilitat als últims anys. La indústria s’ha tornat autosuficient, ja no té necessitat de caçar talents, és capaç de fabricar música i als músics deixant enrere figures revolucionàries com Lennon, Dylan, Morrison o Joplin, capaços de liderar moviments socials. Aquest enfrontament quasi perdut entre art i capital, plasma l’angoixa del protagonista i la visió pessimista dels creadors Jack Barth i Richard Curtis.
Tot i això, la pel·lícula no cessa el to alegre i comercial, aconseguint un carrusel d’emocions pels fans dels Beatles, els quals es delectaran amb les cançons mítiques i els llocs més emblemàtics com el carrer Lime, Penny Lane, la tomba d’Eleanor Rigby o fins i tot l’aeroport de Liverpool, que a causa de l’oblit lluirà tal qual, sense el nom de John Lennon. Demostrant amb tot això la gran influència que uns músics poden arribar a tenir al nostre dia a dia.
El submarí groc
Igual que el mític submarí groc, el qual es presenta al protagonista en el moment de crisis total, la trama aconsegueix fer emergir un missatge vital, una crida per evitar l’apagada cultural. Danny Boyle aconsegueix així satisfer a dos públics, els amants del gènere romàntic més clàssic i a aquells que cerquen més enllà de la trama.
Yesterday ens recorda que caminem pel llarg i sinuós camí construït sobre una història que ens parla i que necessitem comprendre, perquè igual que es diu a la pel·lícula “un món sense els Beatles és un món molt pitjor”.
Fitxa tècnica:
Títol: Yesterday
Any: 2019
Duració: 116 min.
País: Regne Unit
Direcció: Danny Boyle
Guió: Richard Curtis (Historia: Jack Barth)
Fotografia: Christopher Ross
Amb: Himesh Patel, Lily James, Kate McKinnon, Ed Sheeran
