En el Arxiu Històric Municipal d’Olesa es va trobar dins d’un dels nombrosos lligalls que composen dit arxiu, una carpeta de color vermell que deia: “Anteproyecto de Transbordador aéreo para unir las poblaciones de Esparreguera y Olesa de Montserrat”. Immediatament moguts per l’interés en esbrinar el contingut de la mateixa, vam recopilar tota una sèrie d’informació referent a aquest projecte.
L’esmentat projecte va ésser presentat a l’Ajuntament d’Olesa el mes de novembre de l’any 1924 per Ferran Presculí Pons, veí de Monistrol i l’enginyer del mateix poble, Santiago Rubió.
La memòria descriptiva del projecte recull la situació de l’aeri entre l’estació dels Ferrocarrils Catalans d’Olesa i el carrer de les Hortes d’Esparreguera. L’aeri estaria constituït per dues cabines suspeses cada una d’un carro de 8 rodes disposades en dues fileres paral·leles. Aquest carro circularia per sobre de dos cables de sustentació també paral·lels que farien de via de rodament. Un altre cable instal·lat sota els anteriors efectuaria la tracció de les cabines durant el seu recorregut.
Per la seguretat dels usuaris s’havien previst uns paracaigudes automàtics. El projecte també preveia una tarifa d’uns 50 cèntims per una durada de trajecte d’uns 10 minuts, així com un volum de 200 usuaris diaris. El capital inicial previst per a la construcció de l’aeri era de 430.000 pessetes i el manteniment estava previst per només tres empleats. També es prevenien uns ingressos anyals de 73.000 pessetes.
Per altra banda, el projecte recollia la possibilitat d’establir un servei de transport de mercaderies entre les dues poblacions, mitjançant la substitució de la cabina destinada a viatgers per una vagoneta per a mercaderies.
Aquest projecte va sortir publicat en el Butlletí Oficial de la Província de Barcelona, número 275 del dia 15 de novembre de 1924.
L’Ajuntament d’Olesa, en sessió celebrada el dia 24 de gener de 1925, va aprovar el projecte i els plànols per a la instal·lació de l’esmentat aeri. Després de transcorreguts uns anys sense cap notícia del projecte, trobem una circular signada per el senyor Presculí demanant a l’Ajuntament d’Olesa una pròrroga en la concessió de l’aeri fins l’octubre de 1930; tal i com havia fet l’Ajuntament d’Esparreguera, el Consistori olesà, en sessió celebrada el dia 10 d’agost de 1929, decideix concedir dita pròrroga. Però finalment diferents problemes per a formar una companyia que sufragués les despeses del projecte i d’altres imprevistos que podien sorgir, van impedir la realització d’aquest atrevit projecte.
El 16 de maig de 2001, el director general de Ports i Transports de la Conselleria de Política Territorial i Obres Públiques va presentar l’estudi sobre la construcció del telefèric, prevista en el Pla Director d’Infraestructures 2001-2010 (PDI). Aleshores estimava el cost en 425 milions de pessetes (2,55 milions d’euros). L’abril de 2003 es van licitar les obres, amb un pressupost de 4,3 milions d’euros. La construcció es va encarregar a l’empresa Pomagalski S.A., societat francesa especialitzada en la construcció de telefèrics (amb nom comercial POMA, i filial del grup Leitner Ropeways des del 2000), mentre que l’empresa Vicsan Torredembarra va fer l’obra civil.
El Telefèric d’Olesa de Montserrat a Esparreguera, també anomenat Aeri d’Olesa-Esparreguera, era un telefèric que connectava Olesa de Montserrat amb Esparreguera. Construït i gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, va entrar en funcionament el 14 d’octubre de 2005 i fou clausurat l’1 de gener de 2012.
L’objectiu principal del telefèric era apropar els veïns d’Esparreguera a l’estació d’Olesa de Montserrat de la línia Llobregat-Anoia. Es preveia que al voltant de 250.000 usuaris farien servir l’aeri cada any, però aquesta xifra mai no s’assolí, fet que juntament amb la crisi econòmica del moment en motivà el tancament indefinit.
El divendres 14 d’octubre de 2005 es va inaugurar el telefèric, i el servei comercial va començar immediatament.
L’explotació no va donar els resultats esperats, i com a conseqüència de la crisi econòmica iniciada el 2008, Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) va decidir tancar la instal·lació el 31 de desembre de 2011. L’any 2010 s’hi van transportar 98.829 viatgers, davant dels 250.000 estimats.
Finalment, el servei no es va reprendre mai, i el juliol de 2017 FGC en va anunciar el desmantellament. Els pilars i els cables es van reutilitzar per renovar la telecabina de la Coma del Clot de l’estació de la Vall de Núria. Es preveia cedir de franc els edificis de les dues estacions de la instal·lació, la d’Olesa i la d’Esparreguera, als respectius ajuntaments.
Per la seva banda, la majoria de passatgers que van utilitzar el servei consideren que hi va haver tres errors clars durant la posada en marxa: la freqüència de pas –de 20 minuts a les hores punta–, la descoordinació entre els horaris de l’aeri i els trens de FGC a l’estació d’Olesa i, també, la llunyania de l’estació d’Esparreguera respecte al Casc Antic.
Elies
