A mi em fa molta pena veure això al meu poble natal! Vull explicar-vos la meva experiència a aquests que creieu que tot això de la targeta és molt difícil.
Visc al nord de Noruega, en una casa. Aquí la majoria vivim així i tenim contenidors particulars; és a dir, cada casa, segons el nombre d’habitants, té contenidors més grans o més petits. Es fa un càlcul estimat de la brossa que produïm per persona i habitatge i, en conseqüència, tens uns tipus de contenidors o uns altres.
En primer lloc, només venen a buidar els contenidors un cop al mes; per tant, si tens bolquers, excrements de gos, restes de carn o de peix…, t’aguantes i te’n responsabilitzes. La recollida es fa en dies separats; és a dir, no ho recullen tot el mateix dia: un dia el rebuig, un dia el paper, un dia l’orgànic i un dia el metall i el plàstic. Els plàstics s’han de posar en un tipus de bossa especial, que has de comprar tu. Si no es posen en aquesta bossa, no els recullen.
Les llaunes i les ampolles de plàstic buides no les venen a recollir: es reciclen a part, i tu ets el responsable de dur-les al supermercat, on una màquina les compta i et retorna, en forma de diners, un dipòsit que tu has pagat amb antelació, el “pant”, que en noruec vol dir “retornar”. Aquesta mesura es va implementar per promoure el reciclatge, i et retorna 2 corones per llauna o ampolla petita i 3 corones per ampolla d’un litre i mig.
En segon lloc, si produeixes més brossa de la que cap en el teu contenidor, has de ser responsable i anar a la deixalleria a buidar-la. En el meu cas, la més propera és a 31 km de casa i obren els dies de cada dia de 9 a 15:30 hores i els dimecres, de 12 a 19 hores.
En tercer lloc, has de ser tu el responsable de mirar quins dies passen els camions de les escombraries, ja que, per norma general, no existeix un horari concret establert. Cada sis mesos es pengen uns calendaris amb les dates que els ciutadans hem d’anotar; és a dir, aquest mes potser venen el dia 20 i, el mes vinent, potser el dia 27. Si el contenidor no és a la carretera, et quedes sense recollida i, per tant, has de tornar a anar a la deixalleria.
En quart lloc, el propietari és el responsable de portar i recollir el contenidor a la carretera principal, perquè els camions no entren, en cap cas, a camins privats, que aquí n’hi ha molts. Durant els mesos d’hivern hem d’arrossegar el contenidor encara que hi hagi un metre de neu. En el meu cas, la carretera principal és a uns 150 metres de distància. Alguns veïns viuen molt més lluny i us puc assegurar que molts són persones molt grans.
En cinquè lloc, si al teu contenidor hi ha deixalles que no hi corresponen, no el recullen, i és el propietari el responsable de dur-lo a la deixalleria i de pagar, si escau, la taxa corresponent, que aquí es calcula pel pes.
I, per acabar, mai he vist ningú deixant les escombraries al carrer, ni queixant-se del servei o de les elevades taxes d’escombraries que paguem.
El servei potser no és perfecte i les taxes són molt altes, però també ho és la responsabilitat del ciutadà. La brossa és nostra, i és el nostre model de societat el que en genera tanta quantitat; per tant, és responsabilitat nostra: n’hem de ser conscients i fer un esforç per reciclar de manera efectiva i responsable.
Mercè Nogareda Campos
