… el dia 10 desembre de 1449 Maria Reina d’Aragó va concedir al veïns d’Olesa, entre d’altres, el títol de ciutadans de Barcelona, el dret de fer fires i mercats, poder alçar la muralla al voltant de la vila, poder nomenar jurats i batlles, tenir jurisdicció de “Baguer” i d’altres concessions.
… a mitjans del segle XIII ja existia la Creu de Saba i ja era anomenada igual que avui, però no el Pla del Fideuer, que era conegut com l’Era de les Espases; I el de l’Església com a carrer de Barcelona.
… el carrer d’en Coscoll des de finals del segle XIV fins al segle XVII s’anomenava “Carrer del Troc”.
… en un document de l’any 1478, ja es feia referència al carrer Ample “in vico ampla” i posteriorment també s’anomenà carrer del Joc de la Pilota.
… en aquest segle el carrer Calvari era anomenat carrer de Jesús, i al capdavall del mateix es trobava la Creu del Calvari, la que per ésser la XXª del Via Crucis, corresponent a la Mort del Crist, era distingida amb tres creus.
… a l’any 1818 hi havia a Olesa tres tendes de comestibles on els olesans hi compraven: cansalada, oli, carbó, fideus, arròs, faves, ordi, civada, fesols blancs i virats, cigrons, claus d’espècia, formatge i tota mena de pesca salada, bacallà, tonyina, arengades, sardines, congre sec i peixopalo.
… a Olesa l’any 1859 hi havia 486 edificis habitats, 53 habitats sempre, 52 habitats temporalment, i 71 deshabitats. 576 edificis eren d’un pis, 25 de dos, 3 de tres pisos i 6 barraques.
… a la nostra vila hi havia dues Societats Corals, una es deia “La Armonía” i el seu reglament fou aprovat l’agost de 1877; l’altre era “La Unión” i el seu reglament s’aprovà el gener de 1878.
… en el mes de juny de 1883, l’Ajuntament d’Olesa va concedir a la Societat Círcol Democràtic la construcció d’un envelat a la Plaça de la Verdura (avui Plaça de les Fonts), per tal de fer-hi balls tots els dies de la Festa Major; aquest fou, per tant, el primer envelat a Olesa.
… Salvador Oller, treballant a l’hort de la Rectoria en el mes de setembre de 1884, va trobar dotze monedes de plata força antigues i les va portar a l’Alcaldia. El batlle va proposar de guardar-les a l’Ajuntament en un quadre i que es gratifiqués amb 10 pessetes a Salvador Oller per la seva troballa.
… que a causa del mal estat del carrer Sastre, l’any 1892 es procedí a la construcció d’una sèrie de graons de 18 centímetres d’alçada cadascun i dos metres i mig de llarg, per a fer més fàcil l’ascensió, suavitzant la baixada de la segona meitat del carrer. A la primera meitat es col·locaren unes travesses de pedra a nivell de terra per evitar de que amb les pluges es fessin solcs.
… que la primera bústia pel servei de correus es va col·locar a l’estanc de Miquel Jané i Pujol, el mes de juliol de 1897.
… tres empleats municipals hi havia a Olesa l’any 1900: secretari, auxiliar de secretaria i agutzil.
… l’any 1902, els nens i nenes que anaven a l’escola a Olesa eren 271. Les persones que treballen a les fàbriques olesanes eren 1105.
… que el primer cinematògraf a Olesa es va instal·lar al Café Català, al mes de març de 1905, on és ara el carrer Anselm Clavé, la Casa de Cultura.
… que aquest mateix any de 1905, per a fer la font que hi havia al carrer de Sant Antoni es varen fer servir 413 quilos de plom.
… una de les campanes de la torre del rellotge fou beneïda pel llavors l’Alcalde d’Olesa, en Miquel Tobella, el qual la va apadrinar i li va posar el nom d’Oliva.
… l’any 1906 deu carreters d’Olesa van ser multats a la carretera d’Olesa a Terrassa per no portar el fanal del carro encès.
… els que volien passar d’Olesa a Esparreguera amb la barca, aquest mateix any, durant la nit, els hi costava 10 cèntims.
… a l’any 1907 a Olesa hi havien 66 carros.
… aquest any de 1909 va ser el primer any que es va començar a menjar raïm al toc de les campanades de mitjanit, per iniciativa dels colliters de raïm que no sabien com treure’s l’excedent que tenien.
… que el primer castell de focs d’artifici es disparà a Olesa el dia 23 de juny de 1913 amb motiu de la Festa Major; fou encarregat a Francesc Batallé i Font, i el cost va ser de 266 pessetes i 80 cèntims.
… el setembre de 1916, l’Ajuntament envià un ofici al “Cura Párroco”, en el que se li deia de no deixar voltar les campanes de l’església en el precís moment de tocar les hores el rellotge de l’Ajuntament ubicat llavors al costat mateix, sinó fins cinc minuts després, a la fi d’evitar la natural barreja que produeix el simultani toc de campanes.
… en un ple de l’Ajuntament de l’any 1922, va llegir-se una instància d’un veí d’Esparreguera, demanant autorització per a instal·lar a Olesa una indústria de lloguer de bicicletes, però segons els regidors, com que això podria provocar perills i accidents en cas de córrer pels carrers, s’acordà no concedir l’autorització fins que no es disposes d’un camp o local degudament tancat, amb prohibició de sortir al carrer.
… l’Ajuntament d’Olesa va subvencionar amb 50 pessetes la primera cavalcada que, amb l’orquestra, varen fer un grup de joves la vigília de Reis de 1924.
… el lloc on era emplaçat el nou Teatre de La Passió, l’ocupava la masia de Can Navarro una de les més característiques i antigues del nostre terme; ja existia a finals del segle XV, coneguda aleshores com a Mas Gosset.
… que un fer curiós va passar l’any 1940, un cop acabada la Guerra Civil amb el monument que s’havia de col·locar sobre les fonts a la Plaça de la Constitució (Plaça de les Fonts). Abans, a sobre el monument de la Plaça hi havia una farola i es va projectar de col·locar- hi un Sagrat Cor, dibuix de l’olesà Ricard Tobella, professor de dibuix de l’Escola d’Arts i Oficis. Després de prendre les mides corresponents, abans de posar-lo a la pràctica, es va convocar una reunió de veïns per exposar-los el projecte i demanar la seva conformitat. D’entrada tots estaven encantats amb el projecte. No obstant això, quan es va tractar d’enfocar seriosament la qüestió, és quan varen sorgir els problemes: la cara on miraria la imatge. Ricard Tobella havia pensat que millor era que mirés de cara al carrer Alfons Sala, ja que era més ample i es veuria de lluny. I aquí va començar la discussió:
“Ah no, jo no vull que miri de cara a casa!” deia un veí.
“Si l’haig de tenir de cul no m’ interessa!,” deia l’altre.
“Ni de cul, ni de costat!” cridava un tercer.
Malgrat tots els esforços, no fou possible arribar a un acord. Les autoritats locals en lloc d’un Sagrat Cor van decidir posar-hi una espècie de copa, que no tenia cap valor artístic ni religiós. I fou anomenat l’As de copes. Aquest monument va perdurar fins l’any en que fou canviat pel que va fer l’escultor olesà Amadeu Paltor l’any 1970.
Elies
