La família de Miquel Guillamón i Casanovas vol expressar el seu més sincer agraïment a totes les persones, entitats, institucions públiques i privades que ens han fet arribar mostres de condol, suport i afecte amb motiu del seu traspàs.
Les nombroses mostres d’afecte rebudes, tan personals com a través de missatges, publicacions, trucades i assistència a l’acte de comiat han estat de gran consol en aquests moments, i honoren la seva memòria. Ens han ajudat a sentir-nos acompanyats en el dolor per la seva pèrdua. Gràcies de tot cor.
Família del Miquel
Des del 08640, en clau d’homenatge, publiquem alguns dels seus poemes, il·lustrats amb imatges del seu recorregut i trajectòria.
Els Misteris olesans i la Sara Valls
Qui m’ho havia de dir
que al cap de deu anys tindria
el que començà un dia
amb pau i goig, un camí.
Gràcies a tu es despertà
l’amor que sento pels passos,
tu els vas fer forts, capaços
de poder-los compartir.
Un poema a cada pas
com és tradició a Olesa,
escrits amb goig i llestesa
puix de fer-ho en soc capaç.
T’has cuidat de traduir
tots els passos dels Misteris
despertant goig i criteris
per a compartir i gaudir.
Al castellà, al francès
i també perquè s’entengui
a l’anglès i així s’atengui
arreu d’un mon incomprès.
Gràcies a tu s’ha posat
-als poemes- la musica,
goig i pau a dins se’ns fica
un bategar reposat.
Mercès, ens has aportat
embranzida als misteris.
Has despertat els criteris
de tota la humanitat.
28/3/2024
Revista mensual 08640
A la vila ha encisat
el zero vuit sis quaranta,
els ciutadans ens encanta
la manera que ha informat.
Et conec des que has nascut
i a poc a poc t’he vist créixer,
fer-te més gran que una deixa
i arribar a l’excelsitud.
Vint anys fets que porteu ja
explicant-nos el que passa,
manté encesa la brasa
no pas per atabalar.
Ens manté viva la ment
quan ens explica la història,
fets de tristor i de glòria
que complauen la gent.
Amb ansietat l’esperem,
cada mes ella ens explica
el que al poble dignifica,
un caràcter que és suprem.
Cert que té un tarannà
que pot crear divergència,
si ho fa, és a consciència
sabent sempre per què ho fa.
És tant el que plau i atrau
que el zero vuit sis quaranta
llegir-lo sempre encanta
i s’espera i ens plau.
Amb goig, fins t’hem admirat,
esperat amb paciència,
ets tota una eminència
on tothom s’hi ha esplaiat.
10/6/2024
Sant Salvador
Cert, no pujo com abans
que ho feia moltes setmanes,
no és per falta de ganes
ni perquè es perdin encants.
Soc jo qui perd facultats
i no puc fer el que feia,
tot i ser de bona teia
i tenir activitats.
Pujo sols de tant en tant,
més segueixo al·lucinant
podent fer-vos companyia.
I al marxar no us dic adeu,
sinó que em permeteu
poder tornar un altre dia.
17/3/2014
La torre del Castell d’Olesa
He pujat prest, decidit
fins la torre del rellotge,
la història ens acotxa
de la vila l’inaudit.
I plegats hem esperat
que hi fos el nostre guia
que ha explicat l’alegria
i penúries d’un passat.
Prest, ens mostra del castell
dues torres amagades,
ensenyant-nos mil vegades
la grandesa d’un lloc vell.
M’he quedat confós, sorprès
d’aquesta gran meravella
que ens desclou com parpella
en un món mig incomprès.
La història d’uns temps
reviscuts pels nostres avis,
un sospir em puja als llavis
de tristors i goigs ensems.
I refaig mil esglaons
que ha teixit la història
de penúries i glòria
amagats fins pels racons.
21/2/2023
Les restes de les dues torres, una amagada i l’altra a la vista de tothom, estan col·locades, a dins del local que resta tancat tocant al portal de l’antiga església i l’altra a la plaça de la Cendra al costat de la porta on s’hi tanca un cotxe. Les dues idèntiques a la torre del rellotge. Pseudònim: Història.
L´Olivera Olesana
Arbre de fruit generós
que se’t veia arreu del terme
per la terra fèrtil o erma,
fins en el lloc més rocós.
El xerrac, destral i foc
t’estan fent desaparèixer,
fins el qui et conrea es queixa
que el teu fruit compensa poc.
Per sort, no ets com la gent.
Com més vella, més preuada,
fins i tot ets la mimada
dels jardins, és tant plaent.
Contemplar el teu verd negrós
entre el verd viu de la gespa
quan el sol, baix, l´ombra crespa
fent-me sentir més sortós.
Les roques que t´han posat
et fan formosa i bella,
d’Olesa ets la donzella
que complau l’enamorat.
Com ell, gaudim i ens plau
veure’t per carrers i places
junt amb arbres d´altres classes,
cap més com tu, s’hi escau.
Durant segles has viscut
cuidada per gent entesa,
des d’uns anys ens dol a Olesa
que t´hagin tret de l´escut.
14/3/1996
L’Escolania de Montserrat
He fruït: amb la remor
del vent en moure les fulles,
quan a la font del racó
t’he sentit, aigua com brolles.
Del refilar dels ocells
amb les clarors d’un nou dia,
dels rossinyols, que novells
plau oir sa melodia.
Amb l’oreneta, el cantar,
que ben d’hora ja em desperta
en posar-se a refilar
prop de la finestra oberta.
Del verdum, o del lluer,
del pinçà i la cadernera
que quan floreix el llorer,
hi canten, sent primavera.
Però dels cants, el més bell,
el que em fa un nus a la gola,
que m’esgarrifa la pell
i en sentir-lo hom tremola.
És el cant dels escolans
que amb sa dolça melodia
sonen tons i acords vibrants
dins del temple i l’abadia.
5/6/1983
Homenatge al Voluntariat
Aquest any hem celebrat
la festa més gran, amb joia,
i com no, també amb miroia (1)
per aquesta entitat.
Hem posat il·lusió,
no hi ha faltat alegria,
ha trencat la pesta el dia
i hem usat precaució.
Any rere any ens ha florit
amb empenta i amb força;
no donant el braç a tòrcer
amb eufòria l’hem gaudit.
Vint-i-cinc anys són molts anys
i molta gent ja és fora,
mes s’hi treballa alhora
amb goig, amor i afanys.
Insígnies per a la gent
de l’entitat, el seu soci,
i pels poetes. Que l’oci
no els robi el sentiment.
Distintius de plata i or
que enalteixen la festa,
tot plegat és una gesta
que complau i et fa honor.
Treballeu posant-t’hi esforç
que rendeix més que la força,
la voluntat no la torça
ni els contratemps, ni els honors.
28/12/2020
(1) miroia: atractiu
