Soc l’Ivan Carreira Picamal i vaig néixer al barri obrer del Poblenou de Barcelona el 19 de novembre de 1972 i vaig viure-hi fins que la gentrificació va fer inviable poder pagar els lloguers que allà es demanaven. Ara, quan baixo a veure a ma mare i passejo pel barri, em costa reconèixer aquells espais on vaig créixer.
Treballo com a projectista industrial en el mon del disseny i la enginyeria industrial des que tinc memòria. He treballat en empreses petites i en multinacionals com a cap de l’oficina tècnica fins arribar a crear la meva pròpia enginyeria de fabricació com a autònom.
Formo part d’unes quantes associacions a Olesa i em considero un enamorat de la música i dels espais naturals i les activitats a l’aire lliure. M’agrada participar en el Cor Au Bach de l’Escola de Música i poder donar un cop de ma a l’Olesa blues o al CROM. Una de les coses que més m’agrada però, és poder-me escapar de tant en tant a la muntanya i escalar alguna agulla de Montserrat o simplement passejar fins el Turó de la Gronya o el cim de la Creueta. Tenim un entorn privilegiat i un teixit associatiu molt viu i important.
Soc regidor al govern des del mandat 2019-23 i ho he anat compaginant amb la meva feina com he pogut ja que ambdues coses requereixen de molt de temps i molta dedicació. Ara, amb la implantació del nou contracte de recollida de residus i neteja viaria, he reduït la dedicació a la meva empresa per a poder centrar-me més en la implantació en aquests primers i vitals passos.
No sé on vaig escoltar un cop una frase que me l’he fet meva: “No treballis en allò que t’apassiona perquè no podràs ser imparcial. Apassiona’t amb allò que facis”.
Preguntes del carrer, respostes del regidor
P: Per què Olesa fa aquest canvi al sistema de recollida d’escombraries?
R: El contracte antic va acabar i el nou s’ha de fer complint les lleis actuals que ens obliguen a uns percentatges de reciclatge que el antic servei no podia donar. Només un sistema de recollida d’alt rendiment pot arribar a aconseguir-ho.
P: Som els únics que fem aquesta recollida?
R: Dels 947 municipis que hi ha a Catalunya, més de 300 ja han fet el canvi a models d’alt rendiment. La resta o ho estan començant a fer ja o ho faran a mesura que se’ls vagin acabant els respectius contractes de recollida de residus.
P: Quin és l’objectiu de la utilització de les targetes?
R: Poder arribar a saber qui participa del reciclatge i així poder acabar creant una taxa que bonifiqui aquestes persones.
P: Per què no es simplifica el tràmit de recollida de les targetes?
R: Actualment només necessites portar la carta complimentada i identificar-te amb el DNI o el NIE i, si aquest no te l’adreça actualitzada, qualsevol document acreditatiu de que vius en aquell domicili. Serveix qualsevol rebut: de l’aigua, la llum, el telèfon, el IBI…
P: Si quan vaig a llençar la brossa, no s’obre el contenidor què s’ha de fer?
R: Primerament hem de tornar a passar la targeta, potser no l’ha llegit correctament. La resposta és la mateixa que ja ens passa ara quan anem a un contenidor i està ple o trencat. Moltes bateries tenen més d’un contenidor de la mateixa fracció, proveu una del costat o una bateria propera.
La tecnologia és robusta però com tot, pot fallar. Comprovem dues vegades al dia que els contenidors funcionen però sempre pot espatllar-se després de la comprovació i per això hem activat el telèfon d’incidències, el 639 792 848 (ext. 3).
P: És veritat que en els abocadors es barreja el contingut de tots els contenidors?
És fals, jo ho he anat a veure i és una visita que recomano a tothom. El rebuig l’enviem a l’abocador de Vacarisses on s’enterra tot allò que generem i llencem al contenidor gris. L’any passat vam enviar unes 6.500 tones.
La fracció orgànica, s’envia a la planta de compostatge de Bufalvent, Manresa. D’aquí se’n genera compost.
La fracció Envasos s’envia a l’Ecoparc d’Hostalets de Pierola on es separa per tipologia i es torna a introduir als processos productius.
El paper i cartró a Saica Natur, Esparreguera, on es farà pasta de paper i tornarà a ser paper.
El vidre, a una empresa de tractament al Prat del Llobregat, on es classifica per colors i es fon per tornar a fer vidre.
P: Per què el contenidor gris s’obre només dos cops per setmana?
R: Perquè és la fracció que menys generem a casa si separem correctament les nostres escombraries. De fet, molts municipis han limitat les obertures a menys d’un cop a la setmana. Al limitar aquestes obertures i permetre la resta de fraccions, busquem que la gent que no separa a casa vegi que pot fer-ho sense cap problema.
Recordem que al rebuig només acaba anat coses com ara els bolquers, tèxtil sanitari fruit de la menstruació, bastonets de les orelles, tovalloles humides, fil dental, tiretes, esparadraps, altre material sanitari (preservatius, maquinetes d’afaitar, raspall de dents, llimes…), pols d’escombrar, plats i tasses de ceràmica, burilles, cendres, sorres dels gats, etcètera. Per tant res que faci olor i en el fons, una bossa molt petita.
Si a casa utilitzes bolquers, pots demanar a l’Oficina de Residus la obertura diària del contenidor gris.
P: Quants contenidors hi ha al poble i quan costen?
R: Hi ha 101 contenidors de cada fracció (Orgànica, Envasos, Paper, Vidre) i 155 contenidors de rebuig. El cost depèn del tipus de fracció i del seu volum, els més cars son els de 3200l de capacitat i estan sobre els 1.600€ amb tancament inclòs. Els més econòmics son els de 1100l amb un cost d’uns 800€. És evident que el sistema de tancament incrementa el cost tot i així hem de recordar que molta part d’aquest increment s’ha pagat amb una subvenció de l’Agència de Residus de Catalunya de més de 200.000€.
P: N’hi haurà algun benefici econòmic pels que participen del reciclatge?
R: Sí. La llei que regula el model actual de recollida de residus demana que es creï el que es coneix per una taxa justa. En essència, qui més recicli tingui més beneficis. Per a poder tenir aquesta taxa en funcionament necessitem abans el sistema implementat i haver recopilat les dades de participació.
El que vam portar a l’abocador el 2025 ens va costar 800.000€ i de tot el que vam reciclar correctament ens van tornar 250.000€. Si som capaços de reduir la part de rebuig i augmentar la part reciclada, baixarem el cost del servei i això es veurà reflectit en la taxa.
P: És cert que es revisaran les bosses que es deixin fora dels contenidors?
R: Tot el que s’abandona fora dels contenidors es considera un abocament i per tant una acció contra la convivència i el civisme. L’Ajuntament te el deure de perseguir tots els abocaments que es realitzin. A Olesa tenim ja en marxa un servei gratuït de recollida de voluminosos i un de recollida de poda sota demanda on passem a recollir a la porta de casa tots els objectes que no poden anar a un contenidor per tant, no te cap mena de sentit generar abocaments a la via pública.
P: S’ha valorat que les bosses compostables tenen un valor més elevat?
Les bosses compostables son una mica més cares que les bosses de plàstic. Hem de tenir en compte que si participem correctament del reciclatge, la bossa del rebuig es redueix molt i per tant, compensa aquest petit increment.
P: Quan tindrem tots els contenidors nous a ple rendiment?
R: Fem la implantació per zones per poder donar l’opció al màxim de veïns a recollir la targeta i resoldre els seus dubtes a prop de casa seva. Quan ens hem assegurat que la majoria de veïns tenen les targetes i que tot està en ordre i funcionant correctament, avancem a la zona següent. Treballem per a que durant aquest primer trimestre estiguin ja desplegades i en funcionament.
P: Quines son les principals queixes que has rebut i com ho esteu gestionant?
R: Jo em recolzo molt en l’expertesa de l’empresa que ens fa la implantació i que fa més de 20 anys que es dediquen a fer implantacions, ells ens comenten que la implantació està anant bé.
Ara per ara però, el gran problema que tenim és que els contenidors del Casc Antic son alts i hi ha gent que li costa arribar a obrir la tapa. Estem treballant conjuntament amb l’empresa que ens fa el servei i amb el fabricant de contenidors en varies propostes per aconseguir que els contenidors siguin més baixos.
Tenim alguna queixa de contenidors sabotejats on ens han trencat alguna tapa o el mecanisme d’obertura. Els arreglem i substituïm amb la major celeritat i col·laborem amb la policia per a perseguir aquest sabotatges.
Tenim també un equip d’educadors ambientals que van circulant per les bateries els primers dies d’implantació a cada barri i van resolent els dubtes que puguin sorgir a la ciutadania.
Excepte el problema dels contenidors del Casc Antic, la resta son problemes que ja teníem contemplats i pels que podem donar una ràpida resposta.
P: Hi ha registres del que llença cada persona?
R: L’única cosa que registrem son el nombre d’obertures que s’han realitzat a cada habitatge. Aquest registre és el que servirà per a poder crear les bonificacions per participació. Si una família no obre el contenidor groc en tot un any, ens posarem en contacte per saber-ne el motiu i ens permetrà saber si participa o no del reciclatge i per tant si podrà tenir o no bonificacions.
08640
