Avui celebro una dona, la Maria Assumpció Graells i Segarra. Una dona de noranta-dos anys que, per a mi, és història viva. Ha estat testimoni de canvis profunds, de temps difícils i de moments feliços. Una dona d’esperit lliure però encotillat i incomprès per l’època. Una dona que ha sabut arrelar fort i, alhora, avançar-se al seu temps. Com a modista, no només cosia roba, sinó que cosia idees, creativitat i futur, en una època en què no sempre era fàcil fer-ho. Una dona que reivindicava a la dona, quan encara ningú ho feia.
Al seu voltant s’hi apleguen cinc generacions vives de dones que ella ha vist créixer i formar-se, i amb elles, fills, parelles, nets, besnets i rebesnets, tots units per un fil invisible: Ella, el centre i l’arrel de tot aquest teixit familiar. Aquestes cinc generacions són un testimoni viu del seu llegat. Avui li dono les gràcies. Amb estima,
Fàtima Llimona i Cabassa
