Amb aquesta carta vull donar les gràcies. Gràcies a tots aquells que durant aquests tres anys heu fet possible, acompanyant un somni, fer renéixer l’Escola d’Arts i Oficis d’Olesa.
Vaig entomar el repte perquè amb pocs mesos de viure aquí, ja vaig enamorar-me del meravellós substrat cultural i les inquietuds artístiques que nodrien Olesa. Vaig creure que la meva experiència podia encaixar en aquesta escola tan peculiar. La idea era la de crear una àgora on formar-se amb una qualitat inigualable. Mirant amb cura d’on veníem i el meravellós passat de l’Escola, hem acabat trenant un projecte sòlid al servei d’Olesa i la seva gent, on hi han cabut tothom, de totes les edats, sexes, religions i orígens, perquè la feina ben feta, no té fronteres.
I és que és tan bonic poder fer coses boniques!
En aquests tres anys…
Hem cregut que era possible i valia la pena fer renéixer un projecte per Olesa des de l’Escola d’Arts i Oficis.
Hem recuperat un laboratori de fotografia analògic oblidat, on es pot reviure l’art de generar imatges amb la llum.
Hem dignificat la costura donant-li l’espai digne que es mereixia l’Art tèxtil, que tant significa per l’Escola, lluny de la pols dels tallers. Gràcies a aquest moviment i el bon cor de molta gent d’Olesa, ha nascut, allà, el Taller de Costura Reial, que ha donat, gràcies a dos anys de treball voluntari incansable, un patrimoni reial impagable a la vila.
Havent fet guanyar espai als tallers, els hem dotat d’eines i els hem endreçat per encabir-hi peces per ser restaurades, tant peces d’alumnes, com de patrimoni olesà. Tant hem re-ubicat les coses, que a la vora de joieria hi hem acollit un incipient taller d’Arts del llibre (que és una joia, per això està a joieria).
Hem fet entrar llum al passadís, convertint les portes de les aules d’anglès en cabines telefòniques de Londres, per ajudar a entendre als alumnes que les llengües són una porta al món.
Després de dos anys de picar pedra, hem pogut recuperar la ceràmica a l’Escola creant-li un nou espai. Quin goig de grup s’ha format que no para de créixer i els alumnes ens surten ja per la finestra!
De la tirada del divertidíssim grup de Cuina, n’ha renascut el grup de Cuina júnior, on la canalla aprenen hàbits culinaris i de nutrició de la manera més divertida.
Hem procurat recuperar hàbits artístics de l’Escola tant de dibuix com de pintura, com és dibuixar model, o fer sortides per pintar l’exterior, que ens han dut a mostrar-nos i obrir-nos al poble, amb uns resultat artístics sorprenents!
Hem mostrat el talent jove dels artistes de còmic editant, cada any, un número del famosíssim Frikarts i Oficis!
Hem creat els tallers artístics pels temps de vacances de la canalla i el jovent (Nadal, Setmana santa i estiu) i quin èxit! Vam fer-ho per donar la oportunitat a la canalla de tenir l’experiència dels nostres tallers d’Arts Plàstiques que brillen per la qualitat i la diversitat de tècniques artístiques. Aquest darrer any vam haver de tancar inscripcions en quasi totes les setmanes per la boníssima acollida que els hi heu donat.
Hem fet tallers a les escoles, per canalla i per mestres. Hem recuperat el concurs de Pintura a l’Asfalt per a tots els alumnes de les escoles d’Olesa.
Hem modificat alguns aspectes dels concursos de pintura per tal d’acollir les propostes dels artistes que ens van proposar el primer any, augmentant els premis locals i oferint espais expositius als guanyadors per ajudar-los a mostrar-se i créixer com a artistes.
Hem comissionat exposicions monogràfiques de Picasso i de Tàpies, obrint els espais a la creació artística per a tothom, amb la intenció de democratitzar-la, col·laborant amb artistes de totes les disciplines artístiques (dansa, poesia, música, escenografia, performance, il·luminació…), amb un èxit rotund.
Hem obert les portes per deixar entrar tothom i, sobretot, per obligar-nos a sortir-ne nosaltres mateixos per trobar-vos a vosaltres al carrer. Ho vam començar fent amb els Tres Tombs, i hem seguit participant en cada festivitat o diada assenyalada que se’ns ha brindat.
Hem creat amb tots vosaltres una serp per Festa Major que tan de bo encara cremi per molts anys.
Ens hem accidentat artísticament amb l’empenta del talent local que tenia ganes de sortir i trobar-se fora del context habitual.
Hem creat, espais de reflexió i debat, per posar de manifest la importància que la filosofia ha tingut i té dins l’escola. També hem fet néixer un grup d’estudi d’història que ha sortit a trepitjar el país per viure el que aprenien a classe.
Ens hem explicat a través de Ràdio Olesa o el Periòdic 08640 per anar a trobar-vos, perquè sense ells, quanta gent no se sentiria dins la vida del poble!
Hem creat l’Illa de la Cultura, de la mà dels equips meravellosos de la Biblioteca i l’Escola de Música.
Hem aglutinat els millors artistes, artesans, estudiosos i mestres de llengües i els hem fet mestres al capdavant dels nostres tallers i aules. Els hem donat seguretat i estabilitat perquè poguessin créixer i exercir sense precarietat ni preocupacions.
Fent això i més, hem estabilitzat econòmicament i laboral l’escola. Aconseguint un equilibri (sòlid i delicat com un ou de Fabergé) entre el servei i la qualitat que hem ofert a Olesa i les despeses que això ha generat. Tot això, mantenint una política d’ajuts per poder oferir-ho a tothom i tenint cura dels que més ho necessiten.
I ens hem equivocat, i segur que ens hem equivocat molt, perquè hem provat molt, i he demanat perdó quan ha calgut, i hem rectificat i hem après la lliçó, perquè equivocar-nos ens ha fet més savis.
Hem exposat arreu.
Hem obert el cor a tort i a dret.
I segur que em deixo moltes coses que hem fet plegats.
“Hem” vol dir que no ho he fet sol, és impossible fer tot el que s’ha aconseguit a l’Escola de manera solitària, és materialment impossible fer sol cap dels punts anteriors. “Hem” vol dir escoltar l’altre i entendre que d’ell en puc aprendre, i en cada “Hem” espero que us hi trobeu reflectits aquells que us heu estimat Arts i Oficis, com jo, aquests anys de somni: els mestres especialment perquè sou l’ànima de tot això; els alumnes com a objectiu de tot el que fem; les famílies com a tàndem sense el qual res del que ensenyem pot arrelar, la vostra confiança és el tresor més valuós que tenim; els voluntaris a qui mai se us podrà pagar el que heu donat, perquè l’amor no té preu; els nostres veïns, sou el tresor d’aquest poble; les entitats, sense les quals Olesa seria un altre poble qualsevol; i tots i cadascun dels que, amb el més petit detall, heu ajudat a que Arts i Oficis es converteixi en un centre únic, de referència per les arts, i la formació integral amb un estàndard de qualitat altíssim. Segur que tu també ets part d’un d’aquests “Hem”.
Perquè si mireu els mestres i treballadors d’Arts i Oficis (podeu fer-ho amb les meravelloses fotografies del web) veureu que cadascú és de son pare i de se mare, i qui no té un all té una ceba. Però tots, absolutament tots, tenim una cosa en comú: ens brillen els ulls quan parlem de la nostra feina, quan suem per resoldre els entrebancs, quan ensenyem el nostre saber i ofici als alumnes, i estem obsedits amb la qualitat i les coses ben fetes. I aquest és el secret, que estimem amb bogeria el que fem, i gràcies a aquesta passió que ens uneix puc dir, amb un orgull que m’omple el cor, que deixo Arts i Oficis millor del que l’he trobat, com em van ensenyar a fer al cau, des de menut.
Al final, tot va d’estimar el que fem, per això m’ha acompanyat sovint el poema de Joan Maragall “Elogi del viure”. Vivim per a estimar, i, en aquests tres anys, m’han guiat tres amors:
L’amor de la Júlia, sense el suport de la qual no hagués pogut fer mai res del que he fet a Arts i Oficis, i sense qui la meitat de les coses no haguessin sortit si no s’hi hagués involucrat des de l’ombra. D’aquest amor en penja el de les nostres tres filles, que amb el seu somriure i abraçades han endolcit els moments més amargs d’aquesta etapa.
L’amor a Catalunya, sense la qual res del que he plantejat a Arts i Oficis té sentit. L’ofici és essència de la nostra pàtria, el mode d’aprenentatge gremial forma part del caràcter català i l’amor per la qualitat estètica ens és genuïna. D’aquí que la llengua catalana hagi estat una de les meves obsessions, perquè fer coses boniques amb les pròpies mans ens fa més lliures, com ens fa més lliures, també, el parlar bé el català.
L’amor de Déu, que omple el meu cor; tant, que només he pogut obrir la porta per compartir-lo amb tothom que ha passat per Arts i Oficis. Tant, que m’ha permès posar l’Escola al servei de mestres, alumnes, famílies i tothom que ha calgut. Tant, que quan m’heu preguntat: Com estàs? jo he procurat respondre: Cada dia millor. Perquè és la veritat: cada dia que passa, som a un dia menys de ser al Cel, que és el millor que hi ha. Moltes, moltíssimes gràcies Olesa, t’estimo.
Joan Jorquera Bordonau
