A partir del segle XIII es comencen a documentar petits mercats per tot el territori català, fruit d’una important fluïdesa d’intercanvis. Martorell, Terrassa o Granollers són un exemple d’aquests mercats de caràcter rural, on es venia hortalisses, cereals, llet i altres productes. Possiblement, la vila d’Olesa establí un petit mercat a la sagrera, indret que envoltava l’antiga església olesana i que distava 30 passos vers les primeres llars particulars. Tanmateix, la hipòtesi d’aquest primer mercat no es pot demostrar perquè manquen referents documentals.
És a mitjans del segle XIII quan comencem a trobar documentació escrita referent al mercat olesà. El 1252, el rei Jaume I concedí un privilegi de mercat a la nostra vila. Aquest mercat s’ubicà fora muralles, just al costat de la porta d’accés principal al recinte urbà.
L’any 1299 es portà a terme un projecte de renovació de la Plaça, concretament en aquesta època quan es construí la característica porxada, que permetia aixoplugar els venedors i les parades de les inclemències meteorològiques. La porxada no només s’emprà per resguardar els comerciants en temps de pluja i fred, sinó que molts vilatans passaven hores i hores fent tertúlia.
Amb l’ampliació de la muralla del segle XIII, el mercat deixà d’estar situat a fora i passà a ser inclòs dins la vila emmurallada. A partir d’aquell moment, els olesans van començar a conèixer popularment l’indret com la Plaça de la Verdura; actualment a la zona es troba la placeta de Joan Povill i Adserà.
L’any 1366 es va rebre el privilegi de celebrar la fira i el mercat lliures d’impostos per Sant Joan, d’aquí prové l’origen de la nostra Festa Major. Així doncs, els venedors i comerciants muntaven les parades, on venien tot tipus de productes: llet, carn, peix, oli, fruita, verdura, ous… La gent s’aplegava al voltant de les parades entre l’ambient de cridòria i xivarri.
Va ser el 22 de febrer de 1924, que seguint les indicacions del plànol General de l’Eixample d’Olesa de Montserrat, el senyor alcalde fa saber a la Corporació, que el que havia de ser la Plaça Catalunya, els propietaris del terreny n’eren Ramon Carreras amb 257,31 m2, en Jaume Duran (Cuiret) amb 2.989,90 m2, en Ramon Matas amb 2.142,12 m2, en Jaume Capdevila amb 205,16 m2 a més de la casa propietat de Jaume Duran (Cuiret), valorada en 8.000 pessetes més un safareig valorat en 2.000 pessetes. Segons l’arquitecte municipal Sr. Ros i Ros, el preu del terreny estava valorat amb 3 pessetes el pam quadrat.
L’endemà, el dia 23, sota la presidència de l’alcalde Salvador Casas Baltasar, tots els regidors i propietaris van acordar el preu de 3 pessetes el pam quadrat i els detalls de la compra. Els propietaris manifestaren estar-hi d’acord, sempre que fos per a ús públic. Aquesta consideració, a petició del mateix Ajuntament va constar en l’escriptura.
El cos del terreny, més la casa i el safareig, va costar 26.842,47 pessetes, per un futur immediat construir-hi el mercat d’abastament que tenim avui dia, més la plaça d’esbarjo.
Tenint em compte que l’escriptura diu “Que la venda es fa amb l’acord que sempre sigui per a ús públic”, no sabem si l’aparcament que hi ha al subsòl, està fet degudament.
El projecte per a la construcció del mercat va ser de l’arquitecte Jeroni Martorell Terrats (1876-1951). El solar sobre el que es va construir té 6.400 metres quadrats i l’edifici n’ocupava en realitat 1.580 m2, al qual es va afegir, posteriorment, una ampliació destinada a les parades de peix. La part del davant es va reservar per a plaça pública, acabada definitivament l’any 1992, amb la instal·lació d’un aparcament al subsòl.
D’aixecar el mercat se’n va encarregar el constructor olesà Pere Roca i Marcet, que va oferir fer-se càrrec de l’obra per 84.309 pessetes en una subhasta que es va fer el 25 de febrer de 1932. La quantitat pressupostada per l’Ajuntament era de 90.550 pessetes, que pensava recuperar ràpidament amb els drets que cobraria als comerciants que contractessin una parada al nou mercat. La forma de l’edifici del mercat inicial és la mateixa que l’actual.
En un temps va córrer per la vila que Jaume Duran i Duran (Cuiret), va obsequiar a Olesa amb aquests terrenys. Això no és veritat; com hem vist, el propietari no va ser únicament Jaume Duran, sinó que eren quatre els propietaris, sí que Jaume Duran, era el de més quantitat de terreny, però no l’únic.
Des del 1924, l’Ajuntament tenia els terrenys per a construir-hi la Plaça del Mercat, però ja no es torna a parlar de l’edifici del mercat fins el desembre de 1931, quan és alcalde Fèlix Figueras Aragay, primer alcalde republicà, segons eleccions. S’encarrega fer els plànols de l’edifici mercat a l’arquitecte que va fer les Escoles Nacionals, Jeroni Martorell Terrats, que per a la construcció assenyala el preu de 90.5058,02 pessetes, quantitat que es pagarà en dues parts, la primera de 60.000 pessetes durant l’any 1932 i la resta el 1933.
Exposada l’obra subhastada, es concedeix al contractista olesà Pere Roca Marcet per 84.309 pessetes; el preu és el més barat dels que es varen presentar. Uns dies després el notari Francesc de P. Badia, gestiona l’escriptura de contracte de les obres, construcció dels murs i coberta del mercat al contractista mencionat.
És per el setembre de 1932 que el mercat ja està construït i es posen a subhasta els diversos llocs de venda, i també queda aprovada la compra d’un frigorífic per instal·lar. El Mercat fou inaugurat l’octubre de 1932 sota el govern de l’alcalde Fèlix Figueras Aragay.
S’urbanitza els voltants de la Plaça Catalunya, col·locant els graons i la resta del bordó. Un administrador es fa càrrec del mercat, junt amb un secretari. Després de les formalitats per saber qui en vulgui i pugui ser l’administrador i secretari, ocupen el càrrec Baldiri Coders Quer, com a administrador i Joan Serra Duran com a secretari. També queda acordat comprar un rellotge a la botiga de Jaume Jové, destinat a la Plaça del Mercat per 480 pessetes.
El setembre de 1933, queda acordat construir-hi lavabos a la part dreta de l’entrada al Mercat pel Passeig del Progrés.
Es paga una factura de 1.999,60 pessetes a Pere Roca i Marcet per a la construcció d’uns cambra destinada a ser ocupada pel frigorífic. Els preus dels serveis de la cambra frigorífica, queden assenyalats a 12,50 pessetes al mes, per cada lloc de venda de carn boví i llaner i 7,50 al mes, per cada lloc dels de venda d’aviram. També es varen pagar 488,35 pessetes per facilitar la instal·lació d’aigua i llum al Mercat.
De l’edifici cal destacar els cossos d’accés formats per porxades de cinc arcs de mig punt a la façana principal i tres arcs de mig punt a les façanes laterals. Les façanes tenen finestrals allargats disposats en grups de tres i estan coronades amb un carener de forma corba amb pinyes decoratives.
El setembre de l’any 1969 es concedeix l’ampliació de la Plaça del Mercat, el lloc on ara hi ha les peixateries. El contractista que fa l’obra és Josep Vilà Bisbal, pel preu de 2.991.088,80 pessetes; va ser l’únic postor que es va presentar a concurs.
El desembre de 1970, es compra un muntacàrregues pel preu de 218.238 pessetes que el mateix contractista Josep Vilà, fa la feina de paleta i col·locació (amb un cost de 1.207,42 pessetes).
Aparcament subterrani
Una vegada acabades les obres de l’estacionament subterrani, sota la Plaça Catalunya, ja era un fet la nova plaça costejada com a part de la concessió. És indubtable que alguns la van trobar més agradable i d’altres van mirar enrere veient els arbres i l’espai de terra.
Amb una capacitat per a 450 vehicles, situat sota la Plaça Catalunya, s’inaugurà aquest nou pàrquing en aquelles dates de la Festa Major de 1992. L’obra va costar al voltant de 500 milions de pessetes. L’aparcament, construït i explotat per l’empresa Excopasa, té tres plantes i una superfície total de 9.460 m2. De les 450 places, 303 es posaren a la venda i la resta es destinà a aparcament públic. El sistema de concessió fa que la plaça d’aparcament no queda en propietat del titular, sinó que reverteix a l’Ajuntament al cap de cinquanta anys. El preu de venda era de 1.460.000 pessetes. Si es pagava al comptat hi havia una bonificació d’un 10%.
La primera planta es va destinar a pupil·latge. És a dir, 147 places de cotxe en règim de pàrquing obert. Els accessos estan dotats d’ascensors i tenen servei permanent de vigilància i seguretat. El pressupost fou de 470 milions de pessetes. La inauguració va ser el dia 10 d’abril. La remodelació (pavimentació de la superfície de 5.000 m2) de la Plaça Catalunya va costar 46 milions de pessetes.
Remodelació del Mercat Municipal
L’obra més important de la primera fase de la remodelació del Mercat, va estar la reparació de la teulada. Tot i la seva complexitat, no ha provocat cap molèstia en l’activitat normal del mercat, donat que va ser instal·lada una doble teulada que va permetre realitzar el treball sense necessitat de parar l’activitat comercial.
A més de la instal·lació de la nova coberta de fibrociment, es va realitzar l’arrebossat interior de la teulada, l’eliminació de xemeneies, la instal·lació de desguassos i la millora de la il·luminació interior, amb canvi de finestres per unes d’alumini i una nova instal·lació elèctrica.
Per tal de durar a terme la primera fases de les obres, l’Ajuntament va gestionar amb la Generalitat de Catalunya una subvenció de tretze milions de pessetes, va realitzar l’assessorament tècnic de la construcció i va facilitar la mà d’obra gratuïta per a les tasques d’instal·lació elèctrica. Els concessionaris de les parades del mercat van costejar el preu restant de les obres, unes 21.000 pessetes/m2, fins a arribar als aproximadament 30 milions del muntant total d’aquesta primera fase.
Aquesta primera fase va ser precedida per una fase d’ampliació i rehabilitació de les cambres frigorífiques i, en 1993, dins la línia de millora de la imatge i dels serveis que oferia el Mercat, s’estava estudiant la possibilitat de dur a terme la segona fase d’obres. Aquesta, segons el projecte, hauria de consistir en la millora del terra, desguassos interiors i el pintat del mercat.
Amb motiu de la finalització del projecte de les obres de remodelació, el dia 27 de setembre de 1995, s’inaugurà oficialment el Mercat Municipal.
La remodelació fou en dues fases i a càrrec de l’empresa Preufet; la primera l’any 1993 i aquesta segona es va arreglar el paviment i el clavegueram, els arrebossats, la pintura, les portes d’accés, es va renovar la instal·lació elèctrica, es va millorar la il·luminació interior amb el canvi de finestres d’alumini, i es van ampliar i rehabilitar les cambres frigorífiques.
El pressupost total de la remodelació fou de 33 milions de pessetes; la Generalitat aportà 15 milions i la Junta de Concessionaris de les parades del Mercat Municipal, amb la participació de l’Ajuntament d’Olesa, costejaren el preu restant de les obres, a raó d’unes 21.000 pessetes/m2., fins arribar als trenta tres milions.
L’acte d’inauguració fou presidit per l’alcalde d’Olesa, Enric Térmens, acompanyat del Director General de Comerç de la Generalitat, Josep Maria Creus, pel president de la Cambra de Comerç de Terrassa, Ramon Trench i per Joan Jové, president del Consorci del Mercat, a més d’altres autoritats i representants d’entitats locals.
Elies
