M’he dedicat a recordar, malgrat les dificultats, totes les històries dels meus avantpassats, del meu besavi, dels meus familiars vius i morts, anècdotes i vida d’unes generacions olesanes.
Quan dic olesanes, no em refereixo a persones que han viscut o viuen a Olesa, parlo d’olesans de sempre. Per a mi és un honor poder parlar d’aquesta família, que en el seu temps va deixar moltes empremtes importants al poble. Tenim un exemple en la casa, davant del parc municipal. Una casa que està catalogada a l’arxiu de monuments històrics de Catalunya.
Explicaré com es va malmetre la part del darrere destrossant tot el que hi havia construït, incloent un jardí on hi jugàvem de petits, convertint-lo en blocs de pisos. No sé què faria en Salvador Ubach veient la salvatjada. Suposo que es tracta de rememorar paradisos perduts, que malauradament passa massa sovint. Gràcies a l’ajuda de Elies Valldeperas i Antoni Pérez
Caterina Ferrà i Ubach
