…Raül Díaz Guillén, periodista, guionista i presentador de televisió
“Potser la feina televisiva que més m’ha omplert professionalment és la retransmissió de la Cavalcada de Reis durant gairebé 10 anys”
En Raül va néixer el 5 de maig de 1961 a Olesa de Montserrat, està casat i viu al carrer Colom, prop de la Rambla. És una de les cares més conegudes de la TVE-Catalunya, on ha estat com a redactor, guionista i creatiu de continguts els últims 38 anys; però abans d’això i després d’estudiar Dret i Periodisme a la UAB, va ser corresponsal del Periòdico de Catalunya al Baix Llobregat (1982-1986) i director de l’emissora municipal Olesa Ràdio entre els anys 1983 i 1986.
P: I ara què?
R: Des del passat 6 de gener de 2025 estic jubilat. Durant gairebé 40 anys he treballat a RTVE. He fet una mica de tot… periodista, reporter, guionista, presentador i director de programes. A la primera part de la meva carrera (entre el 1987 i 2000) he fet de redactor dels serveis informatius de TVE a Catalunya (L’Informatiu i el Telediario). Els darrers 25 anys he treballat a programes on he tingut oportunitat de dirigir i presentar diversos programes de collita pròpia. Tot i que darrerament dirigia i presentava amb força èxit el programa «Calidoscopi» a La 2, he decidit avançar la meva jubilació per gaudir-ne i dedicar-me a les meves altres grans passions com són la pintura i la interpretació, el meu altre gran somni. Es tracta de gaudir de la darrera etapa amb il·lusió.
P: Quina és la teva vinculació amb l’actuació?
R: Amb 6 anys començo a fer papers infantils a la Passió d’Olesa on també he tingut l’oportunitat d’interpretar a Sant Joan, Sant Pere i el Rei Herodes. Durant gairebé 20 anys vaig formar part de l’equip de direcció de l’espectacle. Com amateur he interpretat i dirigit un munt d’obres de teatre des dels Pastorets, de ben petit, a «Glengarry Glenn Ross» dirigida pel també olesà Quimet Pla, que és el meu darrer treball interpretant el personatge de Williamson el 2024. A televisió, com a professional, l’any 2000 vaig tenir l’oportunitat d’interpretar al costat de Mercè Comes i Pep Ferrer, un avi de 140 anys, Gustau Monturull, en una petita sitcom futurista que tancava cada capítol del programa «La vida és vella». Una idea pròpia que repassava amb sentit de l’humor el passat, el present i el futur de la societat.
P: I a la televisió has fet una mica de tot…
R: Dins dels programes informatius de TVE col·laboro a posar en marxa «El telèfon de l’Informatiu» on era l’espectador qui proposava els temes i més endavant m’especialitzo en reportatges curiosos, amables i sovint amb un toc d’humor. Normalment posaven punt i final als informatius i als Telediarios. Durant els Jocs Olímpics o els tres casaments reials en vaig fer de tota mena. En aquest època també recorro tot Catalunya amb «La ruta de l’Informatiu», el «Catalunya porta endins» o «La Pregunta». El 1996 estreno el meu primer programa, «Web d’Estiu», una revista estiuenca d’entreteniment amb reportatges i humor.
El 2007 i dins del departament de programes dirigeixo «Memòries de la tele» amb motiu del 50 anys de TVE a Catalunya. El programa fa que m’enamori del fons documental de RTVE i fruit d’això, després, estreno «Moments» amb reportatges nostàlgics de la nostra història. El 2015 dirigeixo i presento el programa «Això que és?» on la canalla descobreix eines i objectes antics i des del 2017 el «Calidoscopi» que continua en antena. Però potser la feina televisiva que més m’ha omplert professionalment és la retransmissió de la Cavalcada de Reis durant gairebé 10 anys.
“Tinc una vinculació plena amb el meu poble. No sé viure sense Olesa. Com diu ara el jovent, soc un orgullós OTV (olesà de tota la vida). Sempre he estat vinculat a les entitats locals.”
P: Què és el que més valores del teu pas per la televisió?
R: Treballar a TVE és un dels millor regals que m’ha donat la vida. He gaudit moltíssim amb la feina i sempre m’he sentit molt estimat i recolzat pels companys i direcció de la casa. I això no es paga amb diners.
Vaig aprendre l’ofici fent de redactor als serveis informatius i els meus mestres, que sempre admiraré, van ser el Xavier Sitjà, exalcalde d’Esparreguera i la seva companya Llúcia Oliva.
Però sens dubte on m’ho he passat més bé és a la segona etapa de la meva carrera fent i creant programes televisius. I dirigir i presentar la Cavalcada de Reis durant una dècada (2000-2010) ha estat tot un somni fet realitat. Cada nit màgica feia sortir el nen que encara porto a dins, i en tinc 64. Recordo que a la primera retransmissió em van encomanar d’entrevistar la canalla. Però abans de començar em vaig marcar un objectiu que no s’havia fet mai: pujar a una de les carrosses i entrevistar un dels Reis. Ho vaig aconseguir i crec que això em va obrir la porta per continuar fent la retransmissió any rere any. Recordo que va ser la carrossa del rei Melcior i que em va costar pujar-hi. No he estat mai un gran atleta.
P: Alguna cosa que no has fet a televisió i que t’hauria agradat fer?
R: M’hauria agradat treballar en programes dramàtics i interpretar un personatge en algun programa de ficció.
P: Ofici o professió frustrada?
R: Quan era petit volia ser periodista i actor. De periodista hi he treballat durant més de 40 anys i n’estic molt satisfet. Ara em faltaria fer d’actor professional. Això sí, sense pretensions. Em conformo amb petites col·laboracions. No m’hi capfico perquè estic molt content amb el que hi fet però, qui sap, mai és tard.
P: Un somni?
N’he complert molts de somnis. No vull abusar. Ara espero viure amb plenitud un munt d’anys més sentir-me jove i il·lusionat com fins ara.
Qüestionari Proust
Marcel Proust, el més entranyable i exquisit dels novel·listes, va omplir un qüestionari quan era adolescent que passaria a la història, amb algunes modificacions, com el “qüestionari de Proust”, els tests de personalitat actuals”. Les preguntes formen un espectre força complet de la personalitat, des de les aspiracions fins a la sensibilitat i, amb l’alt llinatge de Proust, van ser represes pel conductor de televisió Bernard Pivot, que va administrar el qüestionari als seus convidats, com una mena de lubricant. Originalment Proust havia respost a menys preguntes (les quals van ser redactades originalment en anglès), però ja tenint més de 20 anys va respondre a un qüestionari similar amb algunes afegides. Així és com ha quedat aquest qüestionari, el qual de manera senzilla ens permet entreveure l’ànima d’una persona.
P El principal tret del meu caràcter?
R: La sinceritat, l’empatia, la creativitat i el sentit de l’humor. Sempre intento complir amb allò que m’he compromès i no trepitjar ningú.
P: La qualitat que prefereixo en un home?
La honestedat, una persona sincera i que no amaga res. Que sigui bona gent. Què sàpiga escoltar i entendre les altres persones sense jutjar.
P: La qualitat que prefereixo en una dona?
R: Exactament igual que amb els homes. Que sigui honesta i sincera. Una bona dona.
P: Allò que més m’estimo en els meus amics?
R: El respecte. Que tracti tothom amb consideració i dignitat.
P: El meu principal defecte?
R: Soc massa exigent amb mi mateix i això m’estressa més del compte.
P: La meva ocupació preferida?
R: Les ocupacions creatives: fer teatre, pintura, televisió, ràdio… M’agrada passar temps amb les persones que estimo.
P: El meu somni de benestar?
R: Estar tranquil amb mi mateix i al costat de les persones que estimo.
P: Quina va ser la meva pitjor desgràcia?
R: La pèrdua de familiars i persones que he estimat. Les traïcions també em fan molt mal.
P: Què voldries ser?
R: Seguir intentant ser bona gent i no decebre ningú.
P: On desitjaria viure?
R: Olesa, Olesa i Olesa. Les forces tel·lúriques de la muntanya de Montserrat em tenen atrapat.
P: Quin color prefereixes?
R: Vermell. Però també m’agrada el blau perquè em fa sentir bé.
P: I una flor?
R: Totes m’agraden. Potser la rosa una mica més.
P: El teu ocell favorit?
R: Les nimfes. Se’m va morir la «Carol» i fa pocs dies ha arribat a casa el «Piku»
P: Els teus autor preferits en prosa?
R: George Orwell, Ken Follet o Umberto Eco m’agraden. D’aquí citaria a Carlos Ruíz Zafón, entre d’altres. I en català Josep Pla, tot un mestre de les frases curtes i directes, i la Mercè Rodoreda.
P: Els poetes preferits?
R: No soc gaire entès en poesia. He gaudit amb Joan Maragall, com m’agrada la «vaca cega». He llegit Jacint Verdaguer, Guimerà o Espriu. I com a olesà i col·laborador de La Passió m’estimo la poesia de Joan Povill.
P: Els teus herois i heroïnes de ficció?
R: M’agrada Sherlock Holmes o Harry Potter. No soc gaire ni d’herois ni d’heroïnes.
P: Els teus compositors favorits?
R: Dels clàssics em quedo amb Beethoven i Vivaldi. També m’agraden molt les bandes sonores de John Williams. També m’agraden peces d’Antoni Ros-Marbà i el mestre Joan Manuel Serrat.
P: Els pintors predilectes?
R: Conec poc la pintura contemporània. Dels clàssics m’agraden moltíssims. Però em quedo amb Velázquez. De més propers en la història em quedo amb Cézanne, Picasso i el surrealisme de Dalí.
P: Els teus herois de la vida real?
R: Hi ha figures de la història que admiro molt. Però en herois i heroïnes no hi crec.
P: Noms que prefereixes?
R: Uf, en tinc un munt. No em feu triar.
P: Què detestes més que res?
R: La mentida i la hipocresia.
P: Quins caràcters històrics menyspreus més?
R: Els genocides i dictadors. N’hi ha masses.
P: Quin fet militar admiro més?
R: Cap.
P: Quina reforma admires més?
R: L’abolició de l’esclavitud i el matrimoni igualitari. El reconeixement dels drets de les persones LGTBIQ+ m’ha fet persona.
P: Quins dons naturals voldries tenir?
R: Estic content com soc. Tenir més memòria per dir alguna cosa.
P: Com t’agradaria morir?
R: D’aquí molts anys, tranquil i sense patiment.
P: Estat present del teu esperit?
R: Em sento jove, tranquil i molt feliç jubilat. Etapa que és un punt i seguit que espero que m’aporti moltes satisfaccions.
P: Fets que t’inspiren més indulgència?
R: Sempre soc indulgent. Potser massa perquè hi ha persones que no s’ho mereixen. Però soc així i no hi puc fer més.
P: El teu lema?
R: No tinc lemes. Tot i que n’hi ha un que, per mi, és obligatori: «Viu i deixa viure»
08640
