I s’empesquen una excusa:
Tallen una tela gran,
diuen qu’és la pell, la muda,
d’una serp de riu gegant.
L’amo, qu’és poruc ja crida
agents de l’autoritat
“Clausurem la factoria,
fins que el monstre haguem trobat”
Els veïns ja es reuneixen
i es posen a construir,
un serpent, un gran titella.
hi són tots: grans i petits.
Porten pals, teles i fustes,
cordill, grapes i cartró.
Uns músics que assajaven
ja amenitzen la reunió.
S’alcen tots en cercavila,
l’amo sent aquell sarau
veu la serp, creu que està viva!
Fuig del poble! Adéu siau!
Fer foguera, fer gran festa
sopar junts i celebrar.
Això és el que es fa a Olesa
la nit més curta de l’any.
I quan el foc ja s’apaga,
per fer més llarga la nit,
la serp va sobre les brases
i fa revifar les flames,
fins que el sol torna a sortir.
I és per’xò que tots ho diuen
que és a Olesa que la fan.
Fan la serp estricadora
que la foguera devora
per tornar-la a fer cada any.
Els tres estricadors
