Carnestoltes una festa de disfresses celebrada abans de la Quaresma.
Per uns dies, la distinció de classes, les rivalitats, les preocupacions quotidianes o del treball passen a un segon terme, l’abandonament de les normes i l’element clau, la persona que s’amaga darrera la disfressa. Pirates, indis, princeses, monstres, desfilen durant la cercavila.
Una de les festes de l’any de tradició molt antiga que tenim, no només al nostre país, sinó a molts altres llocs com Brasil o Venècia, és el Carnestoltes. El terme carnaval podria haver derivat de l’expressió en llatí “carnem levare”, “treure la carn”.
L’any 1738, el francès De Brosses escrivia: “Durant sis mesos tots el venecians van amb màscara, fins i tot els sacerdots, el nunci”. Aquesta moda es va difondre per tot Europa sobretot en la forma del ball de màscares. És una celebració que ha evolucionat amb el temps i s’ha estès per racons molt diversos del món. La veritat és que, moltes vegades, les festivitats que celebren actualment estan basades en més d’un costum procedent de les diferents civilitzacions antigues.
Els registres del seu origen daten de 5.000 anys enrere, d’arrels que es fixen en els sumeris i egipcis; els primers ballaven amb màscares al voltant d’una foguera durant l’època de collita per expulsar els mals esperits. Fins i tot a l’antic Egipte hi trobem una celebració que podia tenir a veure amb el Carnaval i que consistia amb una festa pagana que honrava Apis, el déu associat a la fertilitat.
Els antics romans, es vestien en honor a Bacus, déu del caos i del vi durant un període conegut com les “lupercals” (festa romana que se celebrava del 13 al 15 de febrer. Els seus orígens i el seu propòsit estaven relacionats amb la fecunditat de les dones i la natura). En canvi, segons Ovidi, el seu orígens es remuntarien al temps de Ròmul. Una cosa molt similar passava a l’antiga Grècia, on en canvi veneraven principalment els déus Pa i Dionís.
En el nostre país, tal i com el coneixem avui dia, es remunta a l’Edat Mitjana, de fet té a veure amb les celebracions que es van estendre en aquesta època per Europa i que es trobaven fortament lligades a la religió. Duran els 40 dies de Quaresma, els cristians es veien privats de certs plaers com el de menjar carn, fer coses divertides, etcètera. Just abans que comencés la Quaresma, cada any se celebraven uns dies de festa sense parar de menjar la màxima quantitat de carn possible i divertir-se tot el que pogués abans dels 40 dies d’abstenció. Amb el temps, el que va començar com una forma de preparació per a la Quaresma es va convertir en el que avui coneixem com a carnaval. Tot sembla que a Espanya va arrencar amb el de Cadis, tenen anomenada el de Tenerife i les Canàries.
L’any 1836 ja es va disposar que el Carnaval es realitzés dins i amb les portes tancades, l’any 1844 ja es va prohibir en totes les seves manifestacions.
Abans de la Guerra Civil, a primers del segle XX, cada partit o societat celebrava el seu carnaval. Els simpatitzants d’un partit havien d’exhibir la seva indumentària pels carrers de la vila i guanyar-se el suport del públic. Una orquestra acompanyava cada associació en la seva desfilada, Casino Recreatiu Olesanés, Centre Cultural Recreatiu, Círcol Tradicionalista, etcètera.
La prohibició del Carnaval al franquisme va començar en plena Guerra Civil i es va mantenir en acabar la guerra fins a finals de la dictadura. El govern va ser molt contundent amb les autoritats provincials i sobretot amb les locals, és a dir, els alcaldes, perquè estiguessin molt atents a l’hora de fer complir la prohibició. Però, en alguns llocs com Cadis o Santa Cruz de Tenerife, es va disfressar amb el nom de “festes d’hivern”. El Carnestoltes tenia aquest component pagà que demonitzava l’església franquista, tenia tot per ser prohibit per la dictadura. D’altra banda es van permetre festes privades o balls a Casinos i Societats perquè era més fàcil controlar un recinte tancat que no al carrer.
Tot i això els gaditans el van celebrar d’amagat. Anys després es va permetre el carnaval com a festes típiques gaditanes, d’estiu, sense màscares ni disfresses: el carnaval fora del carnaval. El febrer de 1977 es va recuperar el Carnaval amb el seu nom i dates i aquí vàrem poder gaudir-lo a l’antic Teatre Olesa, a l’UEC, a la discoteca Volumens, Pavelló Salvador Boada, etcétera.
Elies
