Unes 500 veïnes i infants (i famílies de l’escola Josep Ferrà) vam posar-nos d’acord de decidir com volíem el Parc de l’Estatut. Està clar que no vam coincidir absolutament amb tot però, després d’un procés que va durar gairebé un mes, ens vam posar d’acord en les línies generals com: vam pensar que calia posar-hi molt més arbre per aconseguir ombres a l’estiu i més vegetació en general; vam acordar ampliar les zones de jocs, perquè eren molt petites i estaven malmeses per la manca de manteniment; vam decidir treure les “graves” que generaven molèsties i substituir-les per materials naturals porosos, per facilitar el joc i el drenatge, i vam idear jardineres escalonades pels laterals de la pista de ciment, per fer més agradable l’estada i minimitzar les pilotades als establiments del parc
La idea era recuperar una plaça per a la gent del barri i tota la mainada de l’escola: fer una plaça agradable per a la gent gran, on estar-hi la gent jove, on passejar les famílies, on poder jugar i gaudir d’una estona amb companyia.
S’ha fet la “reforma” promesa, però s’han tornat a oblidar de l’opinió de la gent: l’únic espai que quedava de tot l’Eixample també l’han “encimentat”, enlloc d’arbres han instal·lat una pèrgola per fer ombra (ja van dos), i no s’ha aprofitat ni per arranjar els trossos de ciment malmesos; l’ampliació de l’àrea de jocs tampoc s’ha fet i s’ha omplert el parc de tanques metàl·liques.
L’operació, de 56.000 euros, s’ha venut com el “nou” Parc de l’Estatut però de nou no en té res: no s’ha fet un arranjament integral i s’ha fet exactament com sempre, d’esquenes al veïnat. Ja neix vell, perquè no respon a les necessitats de les persones.
Però sort en tenim dels més petits, que acabaran donant lliçons als adults i transformaran les tanques en jocs d’equilibris, jugaran a penjar objectes damunt la pèrgola o pintaran el gris del ciment amb els seus dibuixos de colors.
AV de la Rambla i de l’Eixample
